Govern d’Entesa: Tripartit 2.0

Dons si, segons informen avui els mitjans, el tripartit
comença amb molt mal peu la seva segona història d’amor-odi, i és que el
que representa que ha de ser el futur president(e) dels catalans
,
el que ha de liderar tot el projecte i el país en els propers 4 anys (si
és que no passa res) ahir no va ser present en les negociacions que es
duien a terme per definir els responsables de les Conselleries i dels Departaments.
Aquest "senyor" era de viatge a Mardit, la seva capital, per
a retre pleitessia al Secretario General del seu partit (PSOE) i Presidente
del Gobierno de Ejjpaña, "una, grande y libre!", tot just quan
aquest arribava d’un viatge oficial fora de les fronteres "estatals".

Segons es va sabent, ERC aconsegueix
més o menys el mateix que al 2003, amb la diferència que aquest cop es
perd el control d’un departament clau, com és Ensenyament. Amb aquesta
conselleria en mans del PSOE, què en podem esperar? s’ha acabat l’immersió
linguística? s’ensenyarà a partir d’ara que el català, valencià i balear
son tres llengues completament diferents i no que son dialectes, variants,
diga-li com vulgis, d’una mateixa llengua? perque recordem que el PSOE
va votar a favor del secessionisme linguístic a Madrit no fa pas masses
dies!

També, una de les conselleries importants
que s’ha perdut és la de Universitats, que torna a mans espanyoles amb
el que això comporta. Aplicaran la LOU? el pla de Bologna? Deixarem de
tenir definitivament Filologia Catalana i així poder certificar d’una vegada
i per totes, sense oposició, la mort de la nostra llengua i el secessionisme
linguístic?

La part positiva del nou goven es pot
arrivar a veure amb la Conselleria de Cultura que, ara en mans de ERC,
no hauríem de patir per qui representarà la cultura catalana a la Fira
de Frankfurt, ni per les subvencions astronòmiques i injustificades a la
Feria de Abril per posar dos exemples que estan en ment de tothom.

També és de suposar que Governació seguirà
amb la tradició de bona gestió iniciada per l’ex-conseller Joan Carretero
amb tots el que suposa per als municipis de tot el país (siguin del color
que siguin). També és de suposar que, aquesta legislatura sí, s’avançarà
amb el pla d’ordenació territorial i el projecte de les vegueries.


Tripartit – Pacte del Tinell – 2003



ERC
Comerç, Consum i Turisme


Ensenyament


Governació

Benestar i Família

Universitats, Investigació i
Societat de la Informació

Govern d’Entesa – 2006


ERC
Vicepresidència
Governació
Cultura
Comerç i Turisme
Benestar i Famíli
Encara hi ha moltes coses que estan
per definir i per veure, viam quan dura aquest govern! Quan el PSC-PSOE
digui d’executar el 4art cinturo què passarà? ICV abandonarà l’executiu?
i amb la MAT? serà ERC qui abandonarà l’executiu? o el PSC-PSOE fart de
no poder complir amb dos dels grans projectes del seu partit, de la seva
butxaca, trencarà el govern i tornarem a tenir eleccions anticipades d’aquí
a un any? dos? o serà qüestió de mesos?

Qui sap, qui sap! només el temps ho
dirà! ja veurem quí és el que més s’ha abaixat els pantalons per a fer
realitat aquesta reedició del tripartit! Ja veurem si el PSOE és capaç
d’aguantar la pressió del PP i de la caverna mediàtica, o si pel contràri
decideix sacrificar el PSC i forçar un trencament del govern. Vés a saber!

[@more@]

Comentaris tancats a Govern d’Entesa: Tripartit 2.0

Esquerra la caga!

Us reprodueixo un text de VilaWeb, d’en Vicent Partal, que em sembla prou encertat:

El
10 de gener de l’any 49 aC Juli Cèsar va passar el riu Rubicó perquè,
deia, els daus havien estat tirats (‘iacta alea est’). Des d’aleshores
aquesta frase ha servit per qualificar una presa de decisió o una acció
sense retorn, sense possibilitat de fer marxa enrere. Ahir el PSC i
Esquerra, però sobretot Esquerra, van travessar un Rubicó les
conseqüències del qual segurament que viurem durant anys. José Montilla
serà president cinc dies després de les eleccions, ho serà gràcies al
vot independentista i amb menys condicions i tot de les que tingué
Maragall. ‘Iacta alea est’, doncs.

Esquerra ha tornat a tenir a les mans la famosa clau. Fa tres anys
va trigar un mes llarg a lliurar-la, va escenificar un procés de
consultes que semblava sincer i va arribar al govern traient pit i
afirmant que faria polítiques independentistes pròpies als departaments
que li corresponien, que van ser negociats pam a pam abans de signar el
pacte. El resultat va ser poc lluït: va començar amb Carod expulsat del
govern per Zapatero quan aquest no era sinó un secretari general de
partit i va acabar amb Esquerra expulsada del govern, votant contra
l’estatut i forçant eleccions avançades.

Però, malgrat això i malgrat que a les eleccions de dimecres el PSC
va sofrir la derrota més contundent des de feia anys, José Montilla
serà president per la voluntat dels republicans. I aquesta vegada,
sorprenentment, no hi ha hagut negociacions tenses, ni mesos de
discussions, ni dubtes, ni res. La manera com s’ha expressat l’acord
del nou tripartit (manca veure en què es concreta) resulta certament
sorprenent, en vist de totes les coses que han passat aquests tres
anys.

Quan Esquerra deia a la campanya que no tenia cap opció presa i
reivindicava l’equidistància entre PSC i CiU, era raonable de
creure-se-la. Que, una volta fetes les votacions, pot fer-ne què vulga
dels vots rebuts, és una cosa que agradarà més o menys, però el fet és
que cau dins la legalitat vigent. Que una de les dues possibilitats de
govern era el tripartit, ningú no ho pot discutir. I que la direcció
d’Esquerra s’havia de sentir més còmoda al tripartit es podia preveure.

Però, quina explicació té que Esquerra Republicana promoga un nou
tripartit en condicions encara més favorables al PSC després dels
resultats de les eleccions? Segons que es va saber ahir, Carod no serà
conseller primer, Montilla tindrà poders superiors als de Maragall i
ERC i ICV hauran d’acceptar el seu paper subordinat sense discutir-lo
mai amb gestos públics. No es pot pas dir, doncs, que siga Esquerra qui
ha creat el segon tripartit. Per això, i a la vista de com ha anat la
primera experiència, és molt difícil d’entendre que s’embolique en una
segona sense tenir lligada gran cosa, precipitadament i acceptant, ara
que, electoralment, els socialistes estan encara més tocats, que
tinguen una preeminència que fa tres anys Esquerra mateixa va negar a
Maragall.

ERC podia haver arribat al mateix port, de fer president Montilla,
negociant amb força i assegurant polítiques nacionals fermes. De la
manera com s’ha plantejat tot plegat, fa l’efecte que haja donat un xec
en blanc i il·limitat. Una impressió, aquesta, certament decebedora. Un
dia d’aquests ens explicaran el nou govern i com funcionarà i pot ser
que haja d’esmenar les meues paraules. Els acords mal explicats o poc
explicats ja tenen aquestes coses. Però estic convençut que els
republicans han passat un ratlla de la qual no hi ha retorn i que
tindrà per a ells costos electorals. Com en tindrà per al nacionalisme,
per a l’independentisme i per al país sencer, que ara no sabem quins
seran.

Però, de rubicons, n’hi ha més…

Quant al PSC, també pot ser que aquest partit haja travessat el seu
Rubicó particular. Res no indica que el PSOE haja pressionat
descaradament per evitar un pacte amb ERC. Però sí que hi ha hagut
comentaris i insinuacions en aquest sentit. Si el PSC ha superat
pressions de fora per pactar amb Esquerra, aleshores podem dir,
efectivament, que ha superat un Rubicó. Però tampoc no estic segur que
Zapatero no volguera justament això i que haja jugat amb Mas tots
aquests mesos…

Finalment, CiU: les conseqüències de tot això que ha passat poden
ser demolidores. En un cert moment, i després d’haver fet una bona
feina al Parlament, Mas no va dubtar a pactar a la baixa amb Zapatero
un estatut que semblava atorgar-li el futur govern del país. Ho va fer
precisament per això, per assegurar-se el futur govern. I ara torna a
trobar-se’n fora, amb una part del seu electorat molt crispada i sense
possibilitat de ser influent a Madrid. Va ser massa innocent confiant
en Zapatero? Va ser massa ambiciós? Fa de mal dir, però les
conseqüències recauran molt directament en ell i caldrà veure quines
són.

Des d’aquest punt de vista la seua campanya electoral no ha ajudat
gens i segurament que li ha fet molt més mal que no es pensa. També va
ser un error, tot just passades les eleccions, confiar-ho tot a un
pacte amb el PSC. Difícilment pot ara escandalitzar-se que Esquerra
pacte amb el mateix partit amb què ell volia pactar. Quan Esquerra diu
que està indignada perquè per a Mas era un plat de segona taula, podem
dubtar, en vist de com han anat les coses, que diga gaire la veritat.
Però és evident que l’argument resulta decisiu a l’hora de justificar
el recel republicà envers CiU. Segurament que invertir més esforços en
una aproximació a Esquerra hauria estat més eficaç que no reproduir
l’error de fa tres anys: quan va creure que el PSC no tenia gens
d’autonomia i va voler negociar directament a Madrid. El Rubicó
particular que ara té al davant CiU és el de refer la seua estratègia,
perquè ja és indiscutible que no pot guanyar la majoria absoluta i que
no pot anar, com a partit sol, contra tots els altres.

[@more@]

Comentaris tancats a Esquerra la caga!

L’inici d’una època diferent a Catalunya….

(A "L’armari de Ciutadans" Francesc Puugpelat ens explica que el nou partit té unes grans possibilitats. "Avui",nov/2006)

Els
Ciutadans ja surten de l’armari. L’endemà de les eleccions, la senyora
X em deia que havia votat el partit d’Albert Rivera. Perfil de X:
castellanoparlant, quaranta anys, rebotada amb el tripartit i exvotant
del PSC.

Jo era dels que creien que el partit de Boadella i els
pijos es fondria en el no-res en baixar dels llimbs intel·lectuals a la
crua realitat. M’equivocava. Només cal repassar els resultats:
Barcelona ciutat, 4,5% dels vots; Castelldefels, 6,2%; Cerdanyola,
6,8%; l’Hospitalet, 4,4%, i a Cornellà, feu de Montilla, el 4,8%. La
dada és significativa, perquè cal tenir en compte un detall que ha
passat desapercebut: la major part dels vots de Ciutadans vénen del
PSC, i no del PP. Així ho explica el mateix Rivera. El Mundo i la COPE,
els mitjans valedors de Ciutadans, no són rucs: saben que l’invent
resta uns pocs vots al PP, però contribueix a debilitar el PSC.

Ciutadans
ha aconseguit connectar amb tot un sector social que no se sentia
còmode amb els altres partits. En dues paraules: són espanyolistes i
d’esquerra. La senyora X em deia: "Jo no he votat mai el PP, perquè és
de dretes". I ho deia amb aquella emfàtica cara de fàstic que posa la
gent d’esquerra de tota la vida quan es refereix al PP o a CiU.

Així,
apareix un espai polític que, fins ara, havia quedat tapat sota el
paraigua de l’ambigüitat nacional i lingüística del PSC. El pacte de
PSC amb ERC ha trencat l’ambigüitat i ha destapat el descontentament.
Primer, es van rebel·lar els intel·lectuals maragallians de
cosmopolitisme de pont aeri. I l’1 de novembre, s’hi han afegit milers
de votants del cinturó.

I compte: això tot just comença. Des del
Parlament, Ciutadans replantejarà la immersió en català a les escoles.
Farà forat: segur. Una persona que viu a Santa Coloma, a Cornellà o a
Nou Barris, que parla en castellà, que fa tota la seva vida en
castellà, que viu a Espanya i mira Tele-5 i Cuatro, no entén per què
els seus fills han d’estudiar només en català. És normal. El PSC no ha
estat capaç a explicar la immersió als seus votants. I mentre els
socialistes estaven ocupats a repartir conselleries i a debatre
l’Estatut, Ciutadans li segava l’herba sota els peus. Ara Montilla en
patirà les conseqüències. I, de retruc, les patirà tota la societat
catalana, perquè el PSC haurà de cedir davant d’aquest sector de
l’electorat per evitar que deserti.

L’èxit de Ciutadans ve del seu
fort component nacionalista (espanyol) i identitari. Per això pot
permetre’s el luxe de l’ambigüitat ideològica ("som un partit
socialdemòcrata amb punts de liberalisme progressista", deia l’Albert
Rivera). I per això pot retroalimentar-se molt bé amb ERC. Les
picabaralles entre Rivera i Carod donaran molts vots a l’un i l’altre,
i confirmaran que la bandera i la llengua (la catalana o l’espanyola,
segons els casos) són les coses que de debò interessen a la gent i
aixequen passions. Si Rivera i els seus ho fan bé, hi ha un armari ple
de potencials votants de Ciutadans. Un armari enorme.

bida tota reproducció d’acord amb l’article 32.1, paràgraf segon, LPI

[@more@]

Comença una època de crisi per al nostre país i per el proper esdevenir de la nostra llengua i la nostra cultura.

Per una banda hi ha bones notícies, els Ciudadanos ens fan un favor a tots, ja que com diu l’article alimentarà l’independentisme (que no només a ERC) i farà (si jugen bé les cartes) que la gent s’hagi de posicionar, sobretot tot el sector Convergent i Socialista, els que tradicionalment han evitat parlar d’aquestes temes. De totes maneres, la presència de Ciudadanos al Parlament posa de manifest el que ja ha passat en d’altres processos d’enmancipació nacional, on sempre que s’ha arribat a un procés d’independència ha sorgit un sector unionista, en el nostre cas: Ciudadanos.

Les males notícies, és que el nostre país, mentre surten unionistes, d’independentistes, de separatistes, no n’hi ha gaires. No hi ha uniò entre tots els sectors sobiranistes, no hi ha cap partit polític que prediqui amb l’exemple i que avantposi la independència del nostre país per davant d’altres polítiques.

Aquest és el gran mal del nostre país, un mal que com no vigilem, com la gent, la societat civil organitzada, no prengui partit i lideri el procés ens pot matar, un càncer que cal tractar avans que deixem de ser catalans per convertir-nos en espanyols.

Comentaris tancats a L’inici d’una època diferent a Catalunya….

Petits exemples de falsejació històrica: Els Borgia

Els escriptors i opinadors propers al socialisme, que s´autoanomenen «no nacionalistes», que es planyen del poc que fem els catalans per ser agradables a Espanya -i, a sobre, n´hi ha de patriotes i d´independentistes!-, i que solen jurar que al país veí no hi ha fòbia anticatalana, s´haurien d´encomanar a Santa Llúcia. Per descomptat que hi ha espanyols liberals, oberts, demòcrates: però a l´hora d´arribar al tema català les coses comencen a canviar. I tot un Perez Reverte esdevé un furiós anticatalà. L´anticatalanisme dóna vots a Espanya -i, per tant, els partits, de dretes o d´esquerres, l´activen sempre que poden. L´autoodi i la síndrome d´Estocolm ens fa amagar la nostra catalanitat- i aquí tenim la raça dels progres cosmopolites, o dels «ciudadanos» i els seus amics -però això ja és, més aviat, un problema psiquiàtric-, per les dosis de fel, odi i mala llet que vessen contra Catalunya, i tenim, igualment, els Enrique Múgica i tota la cort socialista i comparses. La «Brunete mediática», que els nostres progres de pa sucat amb oli sempre diuen que és pròpia de la dreta, oblida la biga en el propi ull: diaris com El País propaguen – de forma més perillosament subtil- un anticatalanisme de signe racista.

[@more@]

Tots -juntament amb la resta de la premsa, en aper o digital, les estacions de televisió -públiques o privades- conflueixen en la fòbia catalana. Aquesta es manifesta en sèries històriques intoxicadores -com la d´història d´Espanya emesa per TVE, o la de la visió edulcorada del franquisme-, o manipular convenietnment la informació.

Així en reportatges històrics sobre la Mediterrània, obviar la presència catalana a Itàlia(actualment, «aragonesos» vol dir una altra cosa, i ho saben) o, en una recent informació sobre el festival de Malmoe, no al·ludir a la presència catalana. O, simplement, com veiem en la gran operació Borgia, procedir, directament, a la falsificació història; en pel·lícules, sèries i reportatges es castellanitza el seu nom (Borja, el nom italià Borgia n´és una raonable transcripció fonètica; però la pronunciació castellana d´aquest nom és un insult a la veritat històrica); i, enlloc, es diu que els Borja formaven part dels «dies de glòria de la nació catalana» -com deia el mateix Alexandre VI, i que la seva llengua, la de la seva copiosa correspondència- que ara Eliseu Climent, està publicant-, era en català. Però la catalanofòbia espanyola arriba a l´extrem estúpid de preferir uns suposats «Borgia» italians que no pas valencians, o sigui, de llengua catalana. I, per cert, molts periodistes d´aquí -només cal llegir La Vanguardia- fan el mateix.

Article extret de: RadioCatalunya.ca

Comentaris tancats a Petits exemples de falsejació històrica: Els Borgia

Petita Cronologia de la Persecució Espanyola soferta per la Llengua Catalana

* 1709 – 29 de juny, Decret de Nova
Planta de Felip V de Castella al País Valencià. Es persegueix la
llengua catalana en tots els àmbits.


* 1715 – 28 de novembre,
Decret de Nova Planta de Felip V de Castella a les Illes Balears. Es
persegueix la llengua catalana en tots els àmbits.


* 1716 – 16
de gener
, Decret de Nova Planta de Felip V de Castella al Principat. Es
persegueix la llengua catalana en tots els àmbits.


* 1768 – 26
de juny
, Reial Cèdula castellana del comte d?Aranda, per la qual es
prohibeix l’ensenyament del català a les escoles de primeres lletres,
llatinitat i retòrica. Es foragita el català de tots els jutjats.


* 1773 – El Consejo de Castilla prohibeix editar llibres d’ensenyament en català a la Universitat de Cervera.

* 1778 – 20 març, disposició d’Onofre Gomila, on es prohibeix l’ensenyament en català a l’illa de Mallorca.
(continua…)

[@more@]

* 1802 – Agost, Disposició de les noves autoritats de Menorca, on es prohibeix l’ensença en català.

*
1837 – 22 de febrer, instrucció del Gobierno Superior Político de
Baleares, on es vol castigar els escolars que parlin català, mitjançant
la delació dels alumnes. Aquell qui parli català li serà entregat un
anell i si escolta algú altre parlar en català, li entregarà. Al
finalitzar la setmana, l’alumne que posseixi l’anell, serà castigat.


*
1857 – 9 setembre, Española Lei Moyano d’Instruccion Pública, la qual
obliga exclusivament la gramàtica i l’ortografia castellana a les
escoles.


* 1862 – 28 maig, Espanyola Llei del Notariat que prohibeix les escriptures públiques en català.

* 1867 – 29 de gener El ministre de Governació espanyol, González Bravo, prohibeix el teatre en català.

* 1870 – Espanyola Llei del Registre Civil que hi priva l’ús del català.

* 1881 – 3 febrer, Espanyola Llei d’Enjudiciament Civil que priva l’ús del català al jutjat.

* 1896 – La Direccion General de Correos y Telegráfos espanyols prohibeix parlar en català per telèfon a l’Estat Espanyol.

*
1900 – El governador civil de Lleida, José Martos O’Neale, insisteix en
una circular en la prohibició d’usar el català a les escoles del
Principat.


* 1917 – Reglament de l’espanyola Llei del Notariat que torna a prohibir el català.

*
1923 – 18 setembre, Reial Decret del dictador espanyol Miguel Primo de
Rivera, on es prohibeix parlar en català en actes públics i oficials i
en els llibres oficials de Registre.


19 octubre, Circular de la
espanyola Direccion General d’Enseñanza Primaria, on es recorda la
prohibició d’ensenyar en català i d’usar el català a les escoles del Principat.


29 desembre. Reial Ordre espanyola on es prohibeix l’ensenyanza del català com a matèria optativa.

* 1924 – 12 febrer, Reial Ordre espanyola on es sancionarà als mestres que ensenyin en català.

15 d’abril, El Govern Civil de Barcelona prohibeix que la Guia Judicial del Col·legi d’Advocats es publiqui en català.

Reial Decret d’Alfons XIII d’Espanya que obliga a etiquetar els productes farmacèutics en castellà.

Circular del Governador Civil de Barcelona general Losada, on es prohibeix cantar la "Santa Espina".

* 1925 – 13 d’ocubre, Reial Ordre d’Alfons XIII d’Espanya per la qual es prohibeix els llibres en català a les escoles.

*
1926 – 17 març, Reial Decret del dictador espanyol Miguel Primo de
Rivera, on es preveu sancions pels qui no usin o no respectin el
castellà.


11 de juny, Decret del dictador espanyol Miguel Primo
de Rivera, on es decreta que aquells mestres que ensenyin en una
llengua que no sigui el castellà, seran sancionats o traslladats. Les
Escoles de primària, podran ser clausurades si els seus mestres no
respecten el decret.


* 1936 – Agost, Les autoritats de Mallorca
suprimeixen les revistes culturals "La Nostra Terra", "L’Almanac de les
Lletres", "Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana" i el "Bolletí
de la Societat Arqueològica Lul·liana", per estar escrites en català.


* 1938 – 18 maig, Ordre
ministerial espanyola que prohibeix el català al Registre Civil i al
registre de les persones jurídiques.


5 d’abril, Decret espanyol
de derogació de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya per part del govern
espanyol, on entre d’altres qüestions regulava l’oficialitat de la
llengua catalana.


12 agost, Ordre ministerial espanyola on es considera sense valor legal les inscripcions en català.

*
1939 – 28 gener, Ordre del ministerio de Educacion Nacional espanyol on
es suprimeix qualsevol ensenyament relacionat amb la cultura catalana.
És abolit l’ensenyament de filologia catalana, història moderna de
Catalunya, geografia de Catalunya, Dret Civil Català, història de art
medieval català…


La casa de Pompeu Fabra, del carrer de la
Mercè de Barcelona, és saquejada i la seva immensa biblioteca cremada
al mig del carrer.


4 de febrer, Les planxes d’edició i els
romanents editorials del "Diccionari general de la llengua catalana"
són destruïts per l’exèrcit espanyol.


19 de febrer, les autoritats espanyoles confisquen i prohibeixen a Valls, la "Fulla Parroquial" per estar escrita en català.

20
de febrer
, instrucció de l’inspector Mariano Lampreave a Lleida, per
retirar tot llibre de les escoles i biblioteques que no estigui escrit
en castellà.


25 febrer, ban de l’alcalde accidental d’Olot, on prohibeix la presència de la llengua catalana en tots els àmbits.

1 març, notificació en el "Boletín Oficial del Obispado de Barcelona" on es prohibeix les pregaries i oracions en català.

4 març, Ban de l’alcalde de Mollet (Vallès Oriental) on s’obliga a redactar en castellà tot els rètols escrits en català.

6
març
, El Ministerio espanyol de Organizacion y Acción Sindical
prohibeix l’ús del català en les cooperatives, mutualitats i altres
entitats que hi depenen d’ell. A més obliga a substituir totes les
denominacions en català per altres en castellà.


22 març,
L’alcalde president de la Comissió Gestora de Tàrrega recorda en un
ban, l’obligació de substituir tot tipus de rètol o avís escrit en
català per altres en castellà.


28 març, El Palau de la Música Catalana, passa a dir-se "Palacio de la Música".

31 març, L’ajuntament d’Hospitalet de Llobregat, acorda retirar tots els indicadors dels carrers en català.

1 d’abril, la Coorporació municipal de Guissona, acorda cambiar els rètols dels edificis públics en català.

11
d’abril
, l’Ajuntament de Santa Coloma de Queralt, acordar cambiar els
rètols dels edificis públics i els indicadors dels carrers en català.


18 abril, El governador civil de Tarragona, Mateo Torres, prohibeix els rètols en català als establiments i a la via pública.

25
d’abril
, L’Ajuntament de Badalona, obliga als comerciants i industrials
a cambiar els seus rètols en els comerços i industries escrits en
català.


2 maig, Ordre de la comandància militar espanyola de
Sabadell recordant l’obligació de posar els rètols i els anuncis en
castellà.


3 maig, Ordre del comandant militar espanyol de
Bellver de Cerdanya, per que desapareguin tots els retols o anuncis "en
lengua regional".


7 maig, El General Jefe de Catalunya multa a M. Casanovas Guillen amb 2.000 ptes per dirigir-li una instància en català.

20
maig
, El comandant militar espanyol de Granollers dona vuit dies de
plaç per substituïr tots els rètols i anuncis del català al castellà.


27 maig, L’ajuntament de Lleida acorda que tots els seus serveis es facin espanyol.

1
juny
, Són multats amb 25 ptes. a Morell (Tarragonès) Salvador Martí
Granell i Adolf Sacias per celebrar una funció teatral en català.


3
juny
, Són multats a Valls diversos veïns per fer ús de la llengua
catalana. Valeri Llusà i Sauch, amb 500 ptes, per fer factures en
català. Salvador Figuerola Blasi i Francesc Magriña amb 500 ptes per
tenir els rètols en català. Josep Català Oliva amb 100 ptes per tenir
el rètol de la seva professió en català. Rosa Domingo amb 100 ptes per
tenir el rètol de la seva industria en català. I a l’alcalde amb 50
ptes per no haver retirat els rètols en català.


7 juny, L’ajuntament de Breda obliga a canviar totes les plaques de retolació dels carrers del català al castellà.

15
juny, El comandant militar espanyol de Sant Hipòlit de Voltrega ordena
que en 48 hores es substitueixin tots els rètols en català pel castellà.


24 juny, L?alcaldia d?Olot ordena tapar o esborrar tots els rètols públics en català.

1 juliol, Es multat el capella de l?Esglèsia de Sant Joan de Reus, amb 150 ptes, per oficiar misa en català.

7
juliol, la comandància militar espanyola de Mataró, multa amb 500 ptes
a Antoni Marfà Serra per fer recordatoris de la comunió en català.


19
juliol, Son multats a Olot diversos veïns per utilitzar el català, a
Albert Prat Gas, 25 ptes, Antonia Balat Carrera, 25 ptes.


10 agost, Es detingut el professor de la UAB, Bel?larmí Rodriguez i Arias, per fer classes en català.

11 agost, Es multat Vicenç Martí, amb 250 ptes. per redactar factures en català.

29 agost, El governador civil de Barcelona, multa l?empresa La Saladora, amb 10.000 ptes. per posar anuncis en català.

29
agost, Són multats amb 1.000 ptes i alhora destituïts els alcaldes de
Teià i Sant Agustí de Lluçanès por "empleo del dialecto catalán".


6
setembre, Wenceslao González Oliveros, governador civil de Barcelona,
publia una circular que prohibeix la llengua catalana en tots els
àmbits.


7 setembre, El Centre Excursionista de Catalunya és obligat a traduir el nom al castellà.

30 setembre, L?alcaldia d?Olot multa a Cecilia Surroca amb 100 ptes, per tenir un rètol en català.

El bisbe Díaz Gómora ordena que els professors i alumnes del seminari de Barcelona usin exclusivament el castellà.

6
d?octubre, Circular de la Inspección Provincial de Primera Enseñanza de
Barcelona, on es denuncia alguns mestres que utilitzen el català.


7 octubre, És multat amb 5.000 ptes Josep Paltré Roig per imprimir bitllets en català per a la seva empresa.

17 octubre, El cinema Euterpe de Sabadell és multat i clausurat per haver parlat el seu director en català, Tomàs Pasarisas.

16 desembre, És detingut Ramon Gelabert, acusat de vendre partipacions de loteria redactades en llengua catalana.

25 desembre, La representació teatral d?Els Pastorets a la Garriga és obligada a fer-la en castellà.

* 1940 – 18 gener, el jutge de Tarragona considera nul un certificat de defunció per estar escrit en llengua catalana.

És sancionat el propietari de les Pompes Fúnebres de Granollers per tenir el rètol en català.

30 març, Són enviats a diversos pobles de Lleida, 49 mestres de fora de Catalunya perquè hi ensenyin en castellà.

20
juny, Ordre ministerial espanyola que prohibeix utilitzar el català en
els noms comercials, marques, rètols d?establiments i qualsevol altra
tipus de propietat industrial.


28 de juliol, Ordre del
governador de Barcelona, perquè els funcionaris municipals siguin
destituits per parlar "en una lengua que no sea la del Estado". El
mateix serà per als mestres. Cap investigació serà suspesa contra els
funcionaris per falta de proves. Els indicis seràn suficients.

9
agost, Un ban de l?Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat prohibeix
parlar en català als funcionaris, tant a dins com a fora dels edificis
oficials. A les fàbriques s?instal?len rètols on es prohibeix
explícitament als obrers parlar en català.


28 agost, Es prohibeix al bisbat de Solsona publicar catecismes en bilingüe. Només s?autoritza a fer-ho en castellà.

19 setembre, El capellà de Calella de Palafrugell es denunciat per haver parlat en català durant la misa.

20
octubre, Circular espanyola sobre el "Uso del Idioma Nacional en todos
los servicios publicos" per la qual es prohibeix el català. Ordre
ministerial que prohibeix el català a les marques comercials.
Prohibició del català al cinema.


* 1941 – 24 juliol, El nou reglament dels Telègrafs espanyols prohibeix el català.

8 setembre. El Jefe Provincial de Ciutat de Mallorca, prohibeix traduir "al mallorquin" qualsevol obra o concert.

23 octubre, És denegada l?autorització per a publicar en català obres de Joan Lluís Vives i de Josep M. de Sagarra.

* 1942 – 31 març, És prohibeix la publicació de Curso práctico de gramática catalana, d?Emili Vallès.

18 d?abril, Són anul?lades a Ripollet, diverses inscripcions de neixaments i de matrimonis per estar escrites en català.

3 agost, S?obliga a Josep Bofill a castellanitzar el seu nom per José.

Són retirades diverses làpides del cementiri de Vilafranca del Penedès per estar escrites en català.

* 1943 – Agost, Ordre adreçada a diversos establiments de Badalona perquè esborrin els seus rètols en català.

*
1944 – 5 març, Decret espanyola que aprova el nou Reglament notarial
espanyol segons el qual necessàriament cal fer les escriptures en
castellà.


* 1945 – 24 gener, Ordre ministerial espanyola que
obliga a batejar els vaixells en castellà. "Nueva Ley de Educación
Primaria" a l?Estat Espanyol que només deixa ensenyar el castellà.


*
1946 – 24 gener, Ordre ministerial espanyola que obliga a batejar els
vaixells en castellà. "Nueva Ley de Educación Primaria" a l?Estat
Espanyol que només deixa ensenyar el castellà.


* 1947 – Són suspeses les edicions de diverses obres de Marià Manent per estar en català.

*
1948 – 25 desembre, La censura espanyola prohibeix informar de la mort
a l?exili de Pompeu Fabra. No és admesa cap esquela en cap diari.


És prohibida a València, per les autoritats espanyoles, la revista "Esclat" per estar escrita en català.

És prohibida per les autoritats espanyoles l?edició d?una novel?la de Miquel Llor, per estar escrita en català.

*
1950 – maig, Són prohibides per les autoritats espanyoles diverses
obres de J. Cortès i Vidal, per estar escrites en llengua catalana. A
l?editorial Lletres Valencianes és prohibeix la publicació d?obres
traduïdes al català.


Juliol, Són prohibides d per les autoritats
espanyoles iverses obres de J. Castelló Guasch, E. Fort i Cogul,
Maspons i Anglasell i R. Folch i Capdevila per estar escrites en
llengua catalana.


Desembre, Un agrupament escolta de Barcelona
publica la revista "Baloo". Es prohibida per les autoritats espanyoles,
per estar escrita en català i la impremta multada amb 10.000 ptes.


* 1953 – El govern civil de Lleida prohibeix l?exposició del Diccionari de Pompeu Fabra.

10 octubre, És prohibeix per les autoritats espanyoles, a València la presentació del Diccionari Català-Valencià-Balear.

* 1954 – 29 maig, S?autoritza la revista "Orfeó Badaloní" amb la condició que estigui escrita totalment en castellà.

Juny, És prohibeix per les autoritats espanyoles, a València l?emissió en català d?una versió d?una obra de Paul Claudel.

L?editor Josep Virgili és obligat a traduïr al castellà un treball.

*
1955 – A causa de les pressions del govern espanyol, la BBC suprimeix
la seva emissió quinzenal en català, que feia des de 1947.


* 1956 – Reglament de les presons espanyoles: els presos tan sols poden parlar en castellà.

Desembre,
És detingut un editor de la publicació infantil "Història i Llegenda"
per estar escrita en català. El ministeri espanyol d?Informació i
Turisme desautoritza publica revistes infantils en català.


* 1957 – Al Registre Civil espanyol els noms només seran en castellà.

És
multat per les autoritats espanyoles Joan Virgili amb 500 ptes per
haver fet propaganda de l?entitat Foment de la Sardana, en llengua
catalana.


És denegat a Antoni Amorós llegir una rondalla en català per Ràdio Mallorca.

*
1959 – Gener, no és autoritzada per les autoritats espanyoles, la
traducció al català de l?obra del Premi Nobel Albert Schweitzer.


*
1960 – Març, S?inicia a Barcelona una campanya "Per la llengua
catalana". Els seus animadors són detinguts i interrogats per la
policia espanyola.



14 juliol, Ràdio Tarragona es nega a radiar una esquela per estar redactada en català.

El governador civil de Tarragona, no dona una subvenció al Museu de Montblanc, per tenir rètols en català.

*
1961 – La Junta directiva de la Federació Catalana de Muntanyisme és
destituïda per la Delegación de Educación Física y Deportes espanyols
en assabentar-se que les assemblees es feien en català.


* 1963 –
22 juny, És denegada la inscripció al registre de la Llibreria Les
Voltes de Girona, perquè "no podrán ser admitidas las denominaciones en
idioma extranjero".


Octubre, Són multats per les autoritats
espanyoles, amb 10.000 ptes cadascú, els organitzadors i conferenciants
d?una xerrada al Centre Excursionista de Catalunya per fer-se en català.


*
1964 – 16 març, El bisbe de Tortosa Maneul Moll Salord, suprimeix
l?únic programa que es fa a Ràdio Tortosa, per haver-se fet comentaris
a favor de celebrar algunes misses en català.


Maig, Les pressions del govern espanyol fan suprimir un programa mensual en català a Ràdio Paris, que es feia des de 1958.

Juliol, El Centre Sardanístic de Granollers és multat amb 10.000 ptes per haver fet organitzat classes de llengua catalana.

L?editorial Proa és multada amb 10.000 ptes per haver inserit publicitat en català.

*
1965 – L?abat de Montserrat Escarré s?ha d?exiliar, pressionat per les
autoritats espanyoles, per denunciar la persecució de la llengua i la
cultura catalana per l?Estat Espanyol.


La policia espanyola interromp les classes de llengua catalana que es feien a l?Associació Excursionista de Catalunya.

*
1966 – La revista "Vèrtex" de la Federació Catalana de Muntanyisme,
només pot publicar amb la condició d?incloure artícles en castellà.


18
març, entra en vigor la llei de Premsa, impulsada per Manuel Fraga,
ministre d?Informació i Turisme espanyol, on es prohibeix la llengua
catalana.


* 1968 – 25 març, Prohibició del govern espanyol a Joan Manel Serrat de cantar en català a l?Eurovisió.

* 1969 – La policia espanyola escorcolla els locals de l?Enciclopèdia Catalana i deté a Ramon Bastardes i Jordi Carbonell.

En
aplicació de la llei de premsa són multades les revistes "Tothom" de
Vilafranca del Penedès, "Recull" de Blanes i "Presència" de Girona


* 1971 – 26 març, La Llibreria Tres i Quatre de València pateix un atemptat efectuat per nacionalistes espanyols.

24 setembre, La llibreria Cinc d?Oros de Barcelona pateix un atemptat efectuat per nacionalistes espanyols.

*
1972 – En aplicació de la Llei de Premsa espanyola, són multades i/o
segrestades les revistes "Canigó" de Figueres, "Grama" de Santa Coloma
de Gramanet, "Art i Esplai" de Monistrol de Montserrat, "Full
Parroquial de la Garriga".


Abril, el governador civil de Barcelona, prohibeix parlar en català pels altaveus de l?Estadi del F.C. Barcelona.

* 1973 – 1 maig, L?editorial Nova Terra de Barcelona, pateix un atemptat efectuat per nacionalistes espanyols.

8 maig, La llibreria Tres i Quatre de València, pateix un atemptat efectuat per nacionalistes espanyols.

6 agost, Els locals de la Gran Enciclopèdia Catalana són assaltats per nacionalistes espanyols.

17 agost, Les oficines de la Central del Llibre Català pateixen un atemptat efectuat per nacionalistes espanyols.

En
aplicació de la llei de Premsa espanyola, són multades i/o segrestades
les revistes "Grama" de Santa Coloma de Gramanet, "Vida Parroquial"
d?Arenys de Mar, "Can Oriach" de Sabadell, "Tothom" de Vilafranca del
Penedès, "Ressò" de Santa Coloma de Farners, "Ronsana" de Santa Eulàlia
de Ronsana.


* 1974 – 26 juny, La llibreria Cap Gros de Mataró, pateix un atemptat efectuat per nacionalistes espanyols.

30 juliol, La llibreria Taüll de Barcelona, pateix un atemptat efectuat per nacionalistes espanyols.

28 octubre, La llibreria Tres i Quatre de València, pateix un atemptat efectuat per nacionalistes espanyols.

* 1975 – 13 febrer, La llibreria Dalla de Barcelona, pateix un atemptat efectuat per nacionalistes espanyols.

7
març, Els regidors espanyolistes de Girona voten negativament la
demanda d?un pressupost per a l?ensenyament de la llengua catalana.


Divuit
regidors espanyolistes de l?Ajuntament de Barcelona, voten negativament
la demanda d?un pressupost per a l?ensenyament de la llengua catalana.


5 juliol, la Llibreria Universal de València, pateix un atemptat efectuat per nacionalistes espanyols.

9 juliol, la Llibreria Borinot Ros de Barcelona, pateix un atemptat efectuat per nacionalistes espanyols.

14 agost, la Llibreria Èpsilon de Barcelona, pateix un atemptat efectuat per nacionalistes espanyols.

6 setembre, La llibreria Dau al Set de València, pateix un atemptat efectuat per nacionalistes espanyols.

25 setembre, La Llibreria El Xot de Barcelona, pateix un atemptat efectuat per nacionalistes espanyols.

28 setembre, La Llibreria Arrels de Barcelona, pateix un atemptat efectuat per nacionalistes espanyols.

6 octubre, La Llibreria Ona de Barcelona, pateix un atemptat efectuat per nacionalistes espanyols.

30 octubre, La Llibreria Manantial d?Alacant, pateix un atemptat efectuat per nacionalistes espanyols.

* 1981 – Decret espanyol que obliga l?ús del castellà a les carreteres, autopistes, aeroports…

* 1982 – 12 d?agost, Decret espanyol pel qual s?obliga a emprar el castellà a totes les etiquetes dels productes alimentaris.

*
1983 – El govern espanyol impugna dos articles de la Llei de
Normalització Lingüística de la Generalitat del Principat, davant del
Tribunal Constitucional.


L?Audiència Territorial de Barcelona
anul.la la convocatòria de l?Ajuntament de Manresa (Bages) perquè es
demanava el català als funcionaris municipals.


Reial Decret espanyol (2872/83) on obliga els impresos en llengua espanyola pels girs postals i telegrames.

*
1984 – El govern espanyol indemnitza amb 560.467 ptes Esteban Gomez
Rovira, per sentència del tribunal Suprem, perquè als seus fills se?ls
ensenyava en català.


L?Audiència Territorial de Barcelona
anul.la la convocatòria de l?Ajuntament de Terrassa (Vallès
Occidental), per les Escoles d?Idiomes i d?Arts Aplicades i Oficis
Artístics perquè s?exigia el català.


L?Audiència Territorial de
Barcelona anul?la a l?Ajuntament de Calonge el tràmit d?exposició al
públic del Pla General perquè era escrit en català.


*1985 –
L?Audiència Territorial de Barcelona anul?la diversos articles del
Decret 362/83 de la Generalitat de Catalunya, perque obligava
l?ensenyament del català.


* 1986 – Al febrer, el ministeri
d?educació francès suprimeix totes les subvencions a les Escoles
Bressoles de la Catalunya Nord.


24 març, ordre ministerial espanyola on obliga "almenys" la llengua espanyola en l?etiquetatge d?alls i apis.

Reial
Decret espanyol (2003/86) del reglament orgànic dels cossos oficials,
auxiliars i agents de l?administració de justícia, on exigeix el
castellà i només atorga 6 anys d?antiguitat pel coneixement del català.


*
1987 – Reial Decret espanyol (1174/87), segons el qual les persones que
optin per ser funcionaris de l?administració pública, superat el
coneixement de l?espanyol, es podrà examinar de llengua catalana, només
com a mèrit.


Reial Decret espanyol (1496/87), on per l?obtenció,
expedició i homologació de títols universitaris, obliga el castellà i
subsidiàriament la llengua catalana.


* 1988 – Reial Decret
espanyol (1338/8 on s’obliga la llengua espanyola en tot document i
etiquetatge relacionat amb l?elaboració i venda d?orxata de xufa.


Llei
espanyola (38/8 de Demarcació i planta judicial, on per al president
del tribunal superior de justícia, la llengua catalana serà només
comptabilitazada com a mèrit.


* 1989 – 20 juliol, Ordre del
Ministeri de Justícia espanyola, on serà obligatori el castellà, amb
text català subordinat en documents sobre fe de vida, naixament,
matrimoni i defunció.


5 de setembre, El ministeri espanyol de
transport, turisme i comunicacions, obliga a desconectar els reeemisors
de TV3 al País Valencià. TV3 és interferida per les emissions de TVV al
País Valencià.


24 de novembre Acció Cultural del País Valencià
és multada pel ministeri espanyol de Transports, turisme i
comunicacions amb una multa de 8 milions de pessetes per no haver
respectat la decisió de tancar els reemisors de TV3 en el País Valencià.


21
desembre, Acció Cultural del País Valencià és multada pel ministeri
espanyol de Transports i Comunicacions amb una nova multa de 8 milions
de pessetes per continuar sense respectar la decisió de tancar els
reemisors de TV3 en el País Valencià.


L?editorial Anaya edita
una guia turística d?Espanya, on en el capítol dedicat a Barcelona,
descriu la nostra realitat lingüística com "el catalán una dificultad
para los turistas".


* 1992 – Decret espanyol sobre trànsit
(13/92) on obliga que els senyals en circulació urbana i interurbana
siguin almenys en l?idioma espanyol.


Llei espanyola (30/92)
sobre el règim jurídic de les administracions públiques i del
procediment administratiu comú, on la llengua dels tràmits adreçats a
l?Estat espanyol ha de ser el castellà. El català només es pot usar per
escrit.


* 1995 – 9 gener, Resolució del ministeri de cultura
espanyol, sobre les ajudes a la creació de guions cinematogràfics, on
obliga a presentar-los en llengua espanyola, fins i tot, els redactats
en una altra llengua de l?Estat.


Llei espanyola (30/95)
d?ordenació i supervisió de les assegurances privades, on s’obliga a
què les pòlisses siguin escrites en llengua espanyola.


* 2000 –
La policia espanyola de Benidorm (Marina Baixa) no accepta la denúncia
contra l?agressió patida pel Casal Jaume I, perque es feta en català. A
més, les persones que volien cursar la denúncia són tractades
despectivament i identificades.


* 2001 – El reglament d’usos
lingüístics de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona
(Tarragonés) es suspès cautelarment des de l?abril fins el juliol pel
magistrat del Tribunal Contenciós Administratiu número 1 de Tarragona,
Eduardo Saavedra. Finalment reconeix que la normativa entra dins la
legalitat i aixeca la suspensió.


El consell municipal de la
població de Bao (Rosselló) va aprovar una resolució en la que
s’acordava que tot el correu que arribés, dirigit a l’ajuntament o a
algún dels seus membres, en català aniria directament a la paperera.


L’executiu
valencià d’Eduardo Zaplana anul?lava un dels artícles dels estatuts de
la Universitat de València, en el que es demanava el coneixement del
català al professorat.


El titular del jutjat contenciós
administratiu Nº 14 de Barcelona va ordenar la suspensió cautelar de la
normativa d’ús i foment del català a la Universitat Pompeu Fabra (UPF),
aprovada per la junta de govern de la mateixa el 8 de març d’enguany.


23
abril, en la cloenda del Premi Cervante, el borbó Juan carlos I, diu:
"Nunca fue la nuestra lengua de imposición, sino de encuentro; a nadie
se le obligó nunca a hablar en castellano: fueron los pueblos más
diversos quienes hicieron suyos por voluntad libérrima, el idioma de
Cervantes."


27 abril, El Jutjat de Pau d’Arbúcies redacta els
assentaments del registre civil en castellà perquè un jutge de Santa
Coloma, emparant-se en una llei del 1.957, prohibeix fer-ho en català.
El jutge substitut José Ramon Mayo Álvarez, del jutjat d’instrucció
número 3 de Santa Coloma, considera que l’ús del català en aquests
casos "no és possible ni correcte".


6 maig, En una entrevista
publicada en el diari "El Pais", la Ministra d?Educació del govern
espanyol del PP, Pilar del Castillo afirma: "Habría que ver cuándo se
ha prohibido hablar una lengua en España y con qué intensidad".


5
juny, En declaracions a ComRàdio, Jon Juaristi, director de l’Instituto
Cervantes (abans de la Bilblioteca Nacional -espanyola, es clar-), i
també ex-membre d’ETA, va reafirmar que "el castellano fué adoptado por
las elites de Cataluña i Euskadi y no fue impuesto por nadie".


21
de juny, L?ajuntament de Vil?la-Reial, governat pel PP, es nega a
acceptar el requisit de normalització lingüística per als que tenen que
accedir a la funció pública de l?Ajuntament.


28 agost,
L?entrenador de la selecció espanyola de bàsquet, Javier Imbroda en una
roda de premsa celebrada a a Sant Just Desvern (Baix Llobregat), talla
de manera xul.lesca, fent-se el pinxo i amb aires de perdonavides, a un
periodista que es dirigia en català al jugador català Pau Gasol.


30
agost, El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya obliga a la
Generalitat a reconèixer com a catedràtics a 728 mestres que van
suspendre les oposicions del 1991 per no tenir prou nivell de català
(els professors van denunciar que el nivell demanat era excessiu). El
Departament d?Ensenyament va reconèixer els 728 professors com a
catedràtics l’any 2000 però, després d’aquesta sentència del TSJC, la
Generalitat haurà de pagar a aquests mestres de secundària el sou que
van deixar de guanyar entre 1993 i el 2000, uns 2.000 milions de
pessetes.


6 setembre, La conselleria de Cultura de la
Generalitat Valenciana envia a les editorials valencianes un document
amb els continguts que han d’incloure els llibres de llengua i
literatura d’ensenyament secundari (ESO) i batxillerat en què únicament
es mencionen autors valencians, excloent autors de la resta dels Països
Catalans i s’ignora el reconeixement de la unitat de la llengua.


29
setembre, La responsable del Jutjat de Primera Instància i Instrucció
número 2 d´Olot, Eva Martínez Cuenca, ha ordenat a un advocat gironí
que ha de fer servir només el castellà en un procediment contra
Tabacalera perquè l´altra part no comprèn el català. Fins ara, el
lletrat al qual la jutgessa ha fet aquesta indicació, Sebastià
Salellas, ha presentat en català tots els documents referits a l´afer i
ja ha anunciat que recorrerà aquesta resolució. Salellas s´empara en la
nova Llei del Català per mantenir la seva negativa a traduir els seus
escrits.


7 novembre, El registre central del Ministerio de
Justicia Español rebutja un certificat de defunció d?un veí de Sant
Gregori perquè està escrit en llengua catalana.


7 novembre, la
Diputació de Barcelona dona una subvenció a l’associació Accion
Cultural Miquel de Cervantes. Aquests diners de la Diputació serviran
per pagar els judicis contra les universitat catalanes que tenen un
reglament lingüístic d’acord amb la llei de política lingüística
aprovada pel 80% del Parlament de Catalunya.


Novembre, L’empresa de telecomunicacions Retevision en la seva nova web, suprimeix la versió catalana.

* 2002 – Gener, L?empresa de Cervesa Damm, inicia a Perpinyà una campanya publicitària exclusivament en francès.

10
febrer, La Plataforma per la Llengua informa que l’opció preferencial
de la pàgina web del RACC, està en llengua espanyola. Després
d’haver-se reunit amb dirigents del Racc, la resposta va ser "que era
així per raons de mercat, donada la implantació de l’organització a
l’Estat".


11 febrer, el Registre Civil de Reus no atèn amb
normalitat la seva petició de correcció del cognom al català. Segons
fons consultades per Intra-Acn, el motiu d’aquesta incomoditat és que
el personal del Registre Civil no mostra cap voluntat per tramitar
aquestes demandes.


6 març, La conselleria d’Educació del País
Valencià, governada pel PP, aprova un decret on obliga a les editorials
valencianes a excloure dels llibres de text tots els autors catalans no
nascuts al País Valencià amb la intenció d?ignorar la unitat de la
llengua. En el temari, però si que inclou autors en llengua castellana
no nascuts al País Valencià i s?obviaran paraules com llengua catalana,
Països Catalans, unitat de la llengua…


17 abril, La companyia
Renfe obre un "expedient laboral disciplinari" al cap de Circulació de
l’estació de Reus per haver incorregut en una "presumpta falta laboral"
al "registrar els telefonemes al llibre de bloqueig en català,
contravenint allò que es disposa" en una de les circulars internes de
la Direcció de Protecció Civil i Seguretat de la Circulació

2s comentaris

Sanció de 3.000€ per ensenyar l’estelada a un camp de futbol.

Segons informa Alerta Solidària,
el jutge del Contenciós Administratiu de Girona ha ratificat finalment
la sanció imposada contra el seguidor del Girona FC que va ensenyar una
estelada al camp de l’Osca.
Com que la justícia espanyola no preveu cap
altra forma de recurs contra aquesta sentència, ara s’obliga el jove a
pagar 3.000 euros. Els fets es remunten fa un any i mig, quan el
seguidor es va desplaçar a Osca, junt amb altres companys, per animar
el seu equip en un partit de futbol. L’exhibició de l’estelada, així
com els càntics a favor de la independència dels Països Catalans, van
generar un ampli ressò mediàtic a Osca.

De fet, aquests foren els veritables motivants de la sanció
administrativa imposada per la Delegació del Govern Aragonès. Així ho
explicava en un informe el responsable de l’operatiu de seguretat del
partit al mateix temps que deia que l’estelada era un símbol il.legal.
Aquest individu, altre cop, al judici, el 18 de setembre, va tornar-ho
a repetir. En l’escrit de resolució, però, el jutge diu ara que les
raons últimes pel qual es condemna el jove són per haver cridat
insults, alguns contra Espanya, en el transcurs del partit. En
definitiva, es tracta d’una sanció per haver exercit la llibertat
d’expressió i, encara més greu, reforçada per un argument jurídicament
fals. I és que l’estelada, si bé no és un símbol constitucional, no ha
estat mai declarada, encara, il.legal.

Extret de Tribuna.cat

[@more@]

Comentaris tancats a Sanció de 3.000€ per ensenyar l’estelada a un camp de futbol.

Reciclar: Altres usos del ConfidencialCAT de CyU

Navegant per aquests mons de la xarxa, al ja mític YouTube, he trobat un gran video que ens mostra què podem fer amb aquell tròs de plàstic que ens varen regalar el cap de setmana passat amb tota la premsa nacional, de mans d’en David Madí i l’aparell de CyU. Us el recomano molt! val la pena, no pas com els continguts del DVD aquest.

[@more@]

Comentaris tancats a Reciclar: Altres usos del ConfidencialCAT de CyU

L’autèntica cara de Montilla: “Ets un sectari! Però què et creus!”

José Montilla: No, no. Vull una cinta del que he
gravat, o una còpia. Ets un sectari! Però què et creus! Ets un sectari, ple de
prejudicis! Però tu que t’has cregut! Però tu que t’has cregut, tio! Estiguis
o no estiguis a Columbia!

Així finalitza l’entrevista (censurada per La Vanguardia) que en Xavier Sala-i-Martín va mantenir, el passat dia 12 d’Octubre, amb el candidat a la Presidència de la Generalitat José Montilla (PSOE), una entrevista dura i que posa de manifest el caràcter reaccionari i espanyol del candidat de Madrit.

A la web de l’economista Sala-i-Martín, home vinculat a l’orbita de CyU i a la Fundació Catalunya Oberta, hi ha penjada la transcripció integra de l’entrevista i el corresponent arxiu sonor (de mala qualitat) que demostra l’autèntic tarannà d’en Montilla:

[@more@]

1 comentari

66 anys després, Espanya encara ha de demanar perdó

A tots els que m’’han agraviat perdono; a tots els qui hagi pogut
agraviar demano perdó. Si he de morir, moriré serenament. No queda
tampoc en mi l’’ombra d’’un rancor. Donaré gràcies a Déu de que m’’hagi
procurat una mort tan bella pels ideals. Ell ha volgut aquest destí, i
li dec encara la gratitud d’aquesta placidesa i serenitat que m’’omplen
al pensar en la mort, que veig atansar-se sense temor. La meva petitesa
no podia esperar una fi més digna. Per Catalunya, i lo que representa
de Pau, Justícia i Amor. Lluís Companys. (instants abans d’èsser assassinat a mans dels espanyols)

[@more@]

Comentaris tancats a 66 anys després, Espanya encara ha de demanar perdó

Montilla, Saura i la “justicia”, en definitiva: els espanyols

Avui assistim sense masses calfreds (potser algú si que ha tingut una sorpresa, però per ingenu!) a les declaracions de dos grans espanyols, que s’autoanomenen catalans (sense ser-ho) fent llenya de l’arbre caigut.

Quan el CAC va autoritzar l’emissió de l’spot de la Plataforma Pro Seleccions Catalanes, ni Montilla, ni en Saura van obrir la boca; però ara que una jutjesa espanyola ha decidit admetre a tràmit el recurs presentat per Ciudadados de Cataluña Españolistas i suspendre l’emisó a la televisió d’aquest anunci, en Montilla i en Saura han decidit obrir la boca.

[@more@]

Què us fa pensar això?

Jo crec, sincerament, que en Montilla no deia res per por de cagar-la i perquè des de Madrid encara no s’ho podien creure i donar les oportunes ordres. Ara, via una jutjesa, Ejjjjpaña ha donat les seves ordres i el PSOE es posa al atac. En Montilla, que és lent, a reaccionat avui, i és de suposar que en Saura, després de veure com al PSOE no li feia gràcia l’anunci, ha decidit que a ell tampoc li agrada. Vaja, cap nova notícia! tots en la seva línia d’actuació natural, o és que algú s’esperava quelcom diferent?

Les forces d’ocupació acuten com sempre, els espanyolistes usen tots els mitjans al seu abast per trepitjar Catalunya, el català i a tots plegats, i quins millors mitjans que els suposadament legals i de dret? la jústicia espanyola ha demostrat reiteradament que de jústicia poca si parles català, tal com diu el seu ministeri (Ministerio de Justicia Espanyola) és justícia per als espanyols, dicriminació, vexació i persecució per als catalans, vascos, gallegs i immigrants. Punto!.

Comentaris tancats a Montilla, Saura i la “justicia”, en definitiva: els espanyols