El Tribunal Superior de Justicía de “”CATALUÑA”” avala un jutge que es nega a casar en català a una parella

Una parella de catalans establerts a Madrid mantenen des de fa mesos un estira-i-arronsa amb el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) perquè els reconegui que el jutge de Badalona que els va casar va actuar malament en negar-se a utilitzar el català. El TSJC va desestimar expedientar el magistrat, però dilluns l'advocat del matrimoni presentarà una altra queixa, ja que ara ha sabut que el jutge té reconegut el mèrit de coneixement de la llengua. 

La parella va venir a casar-se a Catalunya expressament per fer-ho en català, i així ho va demanar en una nota adjunta a la sol·licitud de matrimoni, com avançava ahir el diari Avui. L'expedient es va tramitar en català, però el titular del jutjat de primera instància número 4 de Badalona, Antonio Lechón Hernández, no es va adreçar en català a ells el dia del casament, el 16 de juny del 2006. El nuvi li va cridar l'atenció i Lechón li va contestar que no li constava que hi hagués cap compromís ni cap petició en aquest sentit. Per no ajornar la boda fins a fer les comprovacions, van acceptar a contracor continuar la boda en espanyol.

Dies després, la parella, ja casada, va presentar una queixa al TSJC i la sala de govern del tribunal va emetre el seu informe el 31 d'octubre. En el text –escrit en espanyol– s'adverteix que «contràriament al que entén el recurrent, l'ordenament jurídic no exigeix al jutge que hagi de celebrar els actes orals en la llengua escollida pel ciutadà». Segons la llei orgànica del poder judicial, l'única llengua obligada per a la judicatura és l'espanyol. Alternativament, tant els jutges com les parts «podran utilitzar també la llengua oficial pròpia de la comunitat autònoma, si cap part s'hi oposa». En conclusió: «El jutge ha de permetre a qualsevol ciutadà que parli davant seu en qualsevol de les dues llengües oficials, però pot escollir la llengua amb què parla [ell].»

El mateix escrit entén que la parella sentís «frustració» i reconeix que «seria desitjable un major esforç» del jutge, ja que el text que es llegeix en els casaments és breu. Tot i així, el TSJC no veu motiu per expedientar el magistrat, que «fa poc temps que és a Catalunya».

El que no diu el tribunal és que aquest «poc temps» són cinc anys, ja que la primera destinació de Lechón va ser als jutjats de Mollet del Vallès en una plaça adjudicada pel BOE del 15 d'abril del 2002. La sala de govern tampoc esmenta que el jutge, ascendit a magistrat en ser enviat a Badalona l'abril del 2005, té reconegut pel Departament de Justícia el mèrit preferent del coneixement oral i escrit del català, segons un document publicat el 10 de juliol del 2006.

Ahir, en una visita a Girona, la presidenta del TSJC, Maria Eugènia Alegret, va al·legar que aquest coneixement de la llengua diu molt a favor de Lechón, però continua sense estar obligat a utilitzar-lo per parlar amb els ciutadans. «La sala va examinar jurídicament la queixa, i no hi veiem responsabilitats disciplinàries», va resoldre Alegret.

Per l'advocat de la parella, Josep Cruanyes, és al contrari. «Si la llei deixa en mans dels jutges la decisió d'aprendre la llengua del país com a mèrit complementari, de què serveix si després no han d'utilitzar-la? Això és un frau de llei», assegurava ahir el lletrat. Cruanyes lliurarà dilluns una «ampliació de denúncia basada en fets nous», ja que fins aquesta setmana no coneixia el mèrit reconegut a Lechón.

[@more@]

MÉS DETALLS

El magistrat Antonio Lechón, denunciat per haver obligat una parella a casar-se en castellà al Registre Civil de Badalona en contra de la seva voluntat, havia estat destinat entre els anys 2002 i 2005 al jutjat de primera instància i instrucció número 2 de Mollet, una de les oficines judicials adscrita al pla pilot del català a l'administració de justícia. Aquesta circumstància suposa que tots els funcionaris adscrits a aquest jutjat, també el jutge, cobraven un plus per treballar en català.

El pla de normalització lingüística als jutjats va ser creat pel govern de CiU per difondre l'ús de la llengua del país en un dels àmbits on és menys utilitzada i, a la pràctica, suposava la subvenció de la traducció de sentències i escrits judicials. Per estimular l'ús del català, els funcionaris dels jutjats tenien un petit incentiu econòmic. El pla va deixar d'aplicar-se el 2006 amb el govern tripartit.

Quan Lechón va ser traslladat el 2005 des de Mollet al seu destí actual de Badalona ho va fer, a més, després d'haver demostrat tenir el coneixement suficient de català per poder acreditar-ho com a mèrit davant el CGPJ. Aquesta circumstància -revelada per l'AVUI la setmana passada- serà recollida en un escrit d'ampliació de denúncia que l'advocat de la parella, Josep Cruanyes, té previst presentar avui davant el TSJC. L'advocat entén que s'han conegut fets nous en el cas que obliguen el TSJC a reobrir-lo i instruir una nova investigació sobre l'actuació del magistrat.

La mateixa denúncia que al seu dia va examinar el tribunal català va arribar també a la comissió de disciplina del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), gràcies a la intervenció del vocal Alfons López Tena. La Comissió no va acceptar a tràmit la denúncia argumentant, entre altres coses, que "el magistrat no estava obligat a utilitzar la llengua catalana".

A més es va arribar a la conclusió que va ser la parella de nuvis -que s'havia traslladat expressament de Madrid a Badalona per celebrar la boda- la que va "renunciar" a l'ús de la llengua catalana. La vocal Montserrat Comas va presentar un vot particular demanant que s'ampliés la informació. 

N.de la R.

Encara que sigui un tòpic, qui ens protegeix de la injustícia de la justícia? Com sempre els ciutadans hem de ser súbdits dels funcionaris, en aquest cas judicials, en lloc que els funcionaris estiguin al servei dels ciutadans. El cas del català a la justícia clama vengança al cel. Potser ho arreglaran els Cidadanos?  
Aquest fet encara és més greu perquè el jutge sabia català. Aleshores, de què serveix saber el català si no es vol fer servir? Només per guanyar punts en les oposicions? És un cas com un cabàs i demostra fins a on arriba l' imperialisme espanyols. I com diem sempre, fins a la pròxima. 

Informa: VILAWEB.CAT, AVUI i RADIOCATALUNYA.CA

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: El Tribunal Superior de Justicía de “”CATALUÑA”” avala un jutge que es nega a casar en català a una parella

  1. wowgold diu:

    wow gold:wow gold,wow gold website:wow gold tks

Els comentaris estan tancats.