Palla pel Ruc!

Ahir es van reunir a La Moncloa el Presidente del Reino de España i un titella del PSOE, Secretario General de la Sucursal Catalana del PSOE (PSC) i de pura casualitat President de la Generalitat de Catalunya.

En aquesta reunió se suposa que s'havia de parlar i discutir de temes crucials per al futur immediat de Catalunya, temes tant importants com el finançament i les infrastructures, però no! La reunió no va servir per absolutament res que interessi a Catalunya i als seus ciutadans. La reunió va ser una reunió on un homenet va anar a retre homenatge i submissió al seu cap jeràrquic de partit. En Montilla va fer mal ús del seu càrrec i de la Presidència d'una institució centenària per anar a tranquil·litzar el seu cap i confirmar-li que Catalunya no seria un obstacle, no seria un problema ni un focus de tensió per al PSOE, sobretot en l'actual clima en la política espanyola davant de la crisi del procés de pau a Euskalerria.

[@more@]

Així dons un altre cop, els catalans passem a segon pla davant d'Euskadi i d'ETA. Els espanyols que s'autoanomenen demòcrates diuen que ETA no condiciona la seva vida, però s'autoenganyen, han demostrat reiteradament, i segueixen demostrant cada dia que passa, que només entenen un llenguatge: el de les armes i la violéncia.
Els espanyols son incapaços de ser autènticament demòcrates i de respectar les diferents identitats i reivindicacions existents en l'actual Estat Espanyol, per tant, només hi ha una via possible: la ruptura. Els bascos ja fa molt de temps que van per aquesta via i usant l'únic llenguatge que entén Espanya. Així quan a Euskadi peta alguna cosa, automàticament passa a primer pla i deixa de banda tota la resta, i és clar, Catalunya i els catalans que només interessem quan toca pagar, qualsevol excusa és bona per deixar-nos de banda. El que és nou aquest cop, és que a Catalunya no hi ha ningú que posi el crit al cel, ningú que protesti per el despreci amb que ens tracta Espanya i el seu Presidente ZP, però clar, la màxima institució de govern del país, qui més hauria de protestar calla la boca per evitar posar nerviós al seu amo, així cada dia més anem directes a l'abisme. n
n
Però, tot plegat pot ésser la calmanaparent d'abans de la tempesta? tal com deia un tertúlia avui a RAC1, elsnproblemes per molt que s'ignorin no desapareixen, i Catalunya i Espanyantenen un conflicte obert, tenen un problema greu que ara mateix s'estànignorant amb l'esperança que desapareixi, però per sort si una cosa caracteritzanels catalans és la constància, així que tard o d'hora tot plegat tornaràna petar. Tard o d'hora tornarà la tempesta i tinc l'esperança que la tempestansigui dura, amb ruixats i inundacions generalitzades de manera que pernfi fem un autèntic pas endavant.n

nSalutacions,
n—————————————————————-
nPere Sanmartí i Rodríguez
nCentre

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.