ZP, ETA, PP, Ejjjpaña i la cerca de la Pau

Aquests dies tothom dona la seva opino sobre l'atemptat d'ETA a l'aparcament de la T4 de Barajas i tot el que això implica, així que jo no serè menys, també vull fer sentir la meva veu, a risc de ser acusat de pro-terrorista i bestieses semblants. Que ja se sap, per els espanyols, qualsevol que obri la boca i en una mateixa frase hi apareix ETA i una crítica al gobierno de la nazión, és considerat un delinqüent al qual cal aplicar-li la llei antiterrorista (llei que vulnera els Drets Humans i la Sagrada Constitución Española).

Primer de tot vull dir que estic completament d'acord amb en Joan Ridao (ERC) sobre el fet que en ZP i el seu govern son els que menys han fet a favor del procés de pau. Els espanyols del PSOE molt xerrar, molt xerrar i com sempre, poc actuar; mentre que ETA i l'esquerra abertzale han fet diversos passos, que jo considero acceptables, ZP i el seu govern no han fet res més que xerrar, mentre per darrera, amb traidoria, anaven estomacant els abertzales, detenint presumptes membres d'ETA i no fent cap mena de gest (simbòlic o no) a favor d'una entesa per la pau. Ni acostament de presos, ni taula de partits, ni suspensió de la llei de partits (clarament inconstitucional i aplicada amb doble raser), res de res!

ZP potser es pensava que el procés de pau li sortiria baratet, gairebé regalat, i que així tocaria 4 anys més la mamella del poder, vaaaja! que es pensava que entabanaria a ETA i a l'esquerra abertzale de la mateixa manera que va entabanar als catalans panxacontents i figa-flors en l'afer del Estatuto de Autonomia de la Comunidad Autonoma de Cataluña. Però no senyor ZP!! hi ha una gran diferència entre els catalans i els bascos!! i és que uns xerren molt, diuen molt i van de progre-pacifistes, mentre que els altres ja fa varies dècades que estan immersos en una guerra oberta contra l'estat centralista i espanyol.
Perquè senyor ZP, per molt que a vostè li sembli que això no és una guerra, sí que és una guerra! una guerra no massa tradicional, però una guerra al final. I la solució a la mateixa, passa per veure-ho des d'una perspectiva bèl·lica, i no des de la perspectiva paternalista i dogmàtica del terrorisme de que sempre han fet gala els espanyols.

Així dons com es finalitzen les guerres? com s'arriba a la pau després d'una guerra?  hi ha dos escenaris possibles:
         La completa derrota d'un dels oponents seguida d'una forta repressió per evitar rebrotaments (no massa democràtic oi?)
        o
        Un tractat de pau que posi fi a les hostilitats.

La única via possible a Euskalerria és la segona opció, i qui pensi el contrari va errat, varies dècades d'història d'ETA i el suport que aquesta rep (directa o indirectament) de la població civil del país, fan cuasi inviable l'aniquilació del moviment basc. Deixant de banda les qüestions morals que aquesta primera opció implicaria, ja que aquesta no seria una postura massa democràtica i respectuosa amb les minories i el prulalismo que diu defensar el PSOE oi??

Així dons, només queda la opció del tractat de pau. Un tractat que, per arribar a bon port, implica una negociació política, humana, econòmica i històrica. No s'arribarà mai a la pau si una de les parts no està disposada a arribar-hi, encara que sigui perdent algun llençol en cada bugada. Això és evident fins hi tot per a un talòs de mitja neurona.
Ah! però la veritable qüestió és si els espanyols volen veritablement la pau! Aquesta és la GRAN PREGUNTA!

Els espanyols, més específicament la classe política, desitgen realment la pau a Euskalerria?

[@more@]

Heus aquí la pregunta del milió de dolars! la gran pregunta que molta gent es fa des de fa molts i molts anys. Una pregunta, la resposta de la qual, ja va deixar entreveure el final de la pel·lícula "El Lobo" (i les coses no han canviat massa des de finals del franquisme en aquest aspecte).

Una pregunta que, des del meu punt de vista i el de molta altra gent, té fàcil solució: NO!

Els espanyols representats pel PP NO volen la pau. Ja els interessa que continui la situació com està, així ells poden seguir fent electoralisme barat cada vegada que ETA obre la boca i continuar obtenint rèdits electorals que d'altra manera, segurament, els costaria bastant d'obtenir sense mullar-se en qüestions espinoses i que la societat està demanant a crits.
D'altra banda, els espanyols representats pel PSOE tampoc volen la pau. De la mateixa manera que al PP, ja els interessa que tot continui com està, potser hi ha algun sector que sent llàstima per les víctimes i voldria un escenari més plàcid, però no a segons quin preu. Aquest sector estaria disposat a donar quatre engrunes per assolir la pau, sobretot si els situa, a ells, com els grans salvadors d'Ejjjjpaña! però sempre que les contrapartides no signifiquin (ni puguin significar a curt o mitjà termini) concessions polítiques que impliquin la ruptura de la Sagrada Unidad de España o que impliquin perdre les properes Elecciones Generales a las Cortes del Reino de España que tant estimen.

I és que el PSOE té por, una gran por al PP, i tots els seus actes estan condicionats per aquesta por a perdre el poder i la mamella de l'estat. No havia vist mai ningú tant condicionat per la oposició i per la seva por a perdre les cadires al govern. El PSOE confia tant poc en el seu electorat que no s'atreveix a tirar endavant cap política que pugi molestar al PP i que pugi suposar el deu destronament de la Presidencia del Gobierno Español. Les poques polítiques una mica arriscades que ha emprès aquest gobierno, son polítiques amb clares finalitats electoralistes:

Per una banda tenim, el matrimoni gay: un clam a la societat civil, i que un partit que s'anomena d'esquerres no podia obviar sense perjudici.
I per l'altra banda tenim: l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, un afer molt espinós del qual se'n van sortir gràcies al botiflerisme i a les ganes de poder d'un catalans panxacontents anomenats Convergència i Unió. Ja que, a ningú se li escapa, que sense el suport d'aquesta coalició, el PSOE s'hauria enganxat fortament els dits amb l'estatut i podria haver perdut moltíssim poder en un dels seus feus tradicionals de cara a les eleccions generals. Algú s'imagina en quina situació hauria quedat el PSOE i ZP davant d'una unió dels catalans per un estatut digne? (aquí no entra en joc el PSC eh?! que de catalans poc!) No hauríem acceptat un estatut rebaixat i empobrit com el que tenim i l'enfrontament amb Madrit hauria pujat de to, situació on el PP hauria fet el seu agost i on el PSOE hauria perdut moltíssims vots catalans al negar-nos l'estatut que Catalunya necessita. S'hauria arribat a tal situació d'estancament que el PSOE és segur que hauria perdut les properes eleccions generals, per una banda per l'emprenyamenta de tots els catalans ingenus que es pensaven que el PSOE era millor que el PP, i per l'altra banda, per la hostilitat de molts espanyols auspiciat per el PP.

Així dons, queda palès que el PSOE no farà res que posi en perill la mamella del poder, i el procés de pau a Euskalerria per desgràcia, és un d'aquests afers espinosos. Així que, mentre ETA i el moviment abertzale es mantingui dur i amb dos collons, de procés de pau res de res! ja que ni una banda, ni l'altra mouran ni un dit, uns per no perdre el poder, i els altres per no ser la riota de tothom com ho hem estat els catalans.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: ZP, ETA, PP, Ejjjpaña i la cerca de la Pau

  1. Roser diu:

    Es tracta, simplement, d’encapçalar els escrits i/o els blocs amb un títol determinat, independentment del seu contingut. El títol proposat és “Jo dic Sí al procès de Pau”. Us animo a fer arribar l’iniciativa el més lluny possible. Passa-ho!
    http://cat.bloctum.com/potipoti/2007/01/03/jo-dic-si-al-proces-de-pau/

Els comentaris estan tancats.