L’inici d’una època diferent a Catalunya….

(A "L’armari de Ciutadans" Francesc Puugpelat ens explica que el nou partit té unes grans possibilitats. "Avui",nov/2006)

Els
Ciutadans ja surten de l’armari. L’endemà de les eleccions, la senyora
X em deia que havia votat el partit d’Albert Rivera. Perfil de X:
castellanoparlant, quaranta anys, rebotada amb el tripartit i exvotant
del PSC.

Jo era dels que creien que el partit de Boadella i els
pijos es fondria en el no-res en baixar dels llimbs intel·lectuals a la
crua realitat. M’equivocava. Només cal repassar els resultats:
Barcelona ciutat, 4,5% dels vots; Castelldefels, 6,2%; Cerdanyola,
6,8%; l’Hospitalet, 4,4%, i a Cornellà, feu de Montilla, el 4,8%. La
dada és significativa, perquè cal tenir en compte un detall que ha
passat desapercebut: la major part dels vots de Ciutadans vénen del
PSC, i no del PP. Així ho explica el mateix Rivera. El Mundo i la COPE,
els mitjans valedors de Ciutadans, no són rucs: saben que l’invent
resta uns pocs vots al PP, però contribueix a debilitar el PSC.

Ciutadans
ha aconseguit connectar amb tot un sector social que no se sentia
còmode amb els altres partits. En dues paraules: són espanyolistes i
d’esquerra. La senyora X em deia: "Jo no he votat mai el PP, perquè és
de dretes". I ho deia amb aquella emfàtica cara de fàstic que posa la
gent d’esquerra de tota la vida quan es refereix al PP o a CiU.

Així,
apareix un espai polític que, fins ara, havia quedat tapat sota el
paraigua de l’ambigüitat nacional i lingüística del PSC. El pacte de
PSC amb ERC ha trencat l’ambigüitat i ha destapat el descontentament.
Primer, es van rebel·lar els intel·lectuals maragallians de
cosmopolitisme de pont aeri. I l’1 de novembre, s’hi han afegit milers
de votants del cinturó.

I compte: això tot just comença. Des del
Parlament, Ciutadans replantejarà la immersió en català a les escoles.
Farà forat: segur. Una persona que viu a Santa Coloma, a Cornellà o a
Nou Barris, que parla en castellà, que fa tota la seva vida en
castellà, que viu a Espanya i mira Tele-5 i Cuatro, no entén per què
els seus fills han d’estudiar només en català. És normal. El PSC no ha
estat capaç a explicar la immersió als seus votants. I mentre els
socialistes estaven ocupats a repartir conselleries i a debatre
l’Estatut, Ciutadans li segava l’herba sota els peus. Ara Montilla en
patirà les conseqüències. I, de retruc, les patirà tota la societat
catalana, perquè el PSC haurà de cedir davant d’aquest sector de
l’electorat per evitar que deserti.

L’èxit de Ciutadans ve del seu
fort component nacionalista (espanyol) i identitari. Per això pot
permetre’s el luxe de l’ambigüitat ideològica ("som un partit
socialdemòcrata amb punts de liberalisme progressista", deia l’Albert
Rivera). I per això pot retroalimentar-se molt bé amb ERC. Les
picabaralles entre Rivera i Carod donaran molts vots a l’un i l’altre,
i confirmaran que la bandera i la llengua (la catalana o l’espanyola,
segons els casos) són les coses que de debò interessen a la gent i
aixequen passions. Si Rivera i els seus ho fan bé, hi ha un armari ple
de potencials votants de Ciutadans. Un armari enorme.

bida tota reproducció d’acord amb l’article 32.1, paràgraf segon, LPI

[@more@]

Comença una època de crisi per al nostre país i per el proper esdevenir de la nostra llengua i la nostra cultura.

Per una banda hi ha bones notícies, els Ciudadanos ens fan un favor a tots, ja que com diu l’article alimentarà l’independentisme (que no només a ERC) i farà (si jugen bé les cartes) que la gent s’hagi de posicionar, sobretot tot el sector Convergent i Socialista, els que tradicionalment han evitat parlar d’aquestes temes. De totes maneres, la presència de Ciudadanos al Parlament posa de manifest el que ja ha passat en d’altres processos d’enmancipació nacional, on sempre que s’ha arribat a un procés d’independència ha sorgit un sector unionista, en el nostre cas: Ciudadanos.

Les males notícies, és que el nostre país, mentre surten unionistes, d’independentistes, de separatistes, no n’hi ha gaires. No hi ha uniò entre tots els sectors sobiranistes, no hi ha cap partit polític que prediqui amb l’exemple i que avantposi la independència del nostre país per davant d’altres polítiques.

Aquest és el gran mal del nostre país, un mal que com no vigilem, com la gent, la societat civil organitzada, no prengui partit i lideri el procés ens pot matar, un càncer que cal tractar avans que deixem de ser catalans per convertir-nos en espanyols.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.