Petits exemples de falsejació històrica: Els Borgia

Els escriptors i opinadors propers al socialisme, que s´autoanomenen «no nacionalistes», que es planyen del poc que fem els catalans per ser agradables a Espanya -i, a sobre, n´hi ha de patriotes i d´independentistes!-, i que solen jurar que al país veí no hi ha fòbia anticatalana, s´haurien d´encomanar a Santa Llúcia. Per descomptat que hi ha espanyols liberals, oberts, demòcrates: però a l´hora d´arribar al tema català les coses comencen a canviar. I tot un Perez Reverte esdevé un furiós anticatalà. L´anticatalanisme dóna vots a Espanya -i, per tant, els partits, de dretes o d´esquerres, l´activen sempre que poden. L´autoodi i la síndrome d´Estocolm ens fa amagar la nostra catalanitat- i aquí tenim la raça dels progres cosmopolites, o dels «ciudadanos» i els seus amics -però això ja és, més aviat, un problema psiquiàtric-, per les dosis de fel, odi i mala llet que vessen contra Catalunya, i tenim, igualment, els Enrique Múgica i tota la cort socialista i comparses. La «Brunete mediática», que els nostres progres de pa sucat amb oli sempre diuen que és pròpia de la dreta, oblida la biga en el propi ull: diaris com El País propaguen – de forma més perillosament subtil- un anticatalanisme de signe racista.

[@more@]

Tots -juntament amb la resta de la premsa, en aper o digital, les estacions de televisió -públiques o privades- conflueixen en la fòbia catalana. Aquesta es manifesta en sèries històriques intoxicadores -com la d´història d´Espanya emesa per TVE, o la de la visió edulcorada del franquisme-, o manipular convenietnment la informació.

Així en reportatges històrics sobre la Mediterrània, obviar la presència catalana a Itàlia(actualment, «aragonesos» vol dir una altra cosa, i ho saben) o, en una recent informació sobre el festival de Malmoe, no al·ludir a la presència catalana. O, simplement, com veiem en la gran operació Borgia, procedir, directament, a la falsificació història; en pel·lícules, sèries i reportatges es castellanitza el seu nom (Borja, el nom italià Borgia n´és una raonable transcripció fonètica; però la pronunciació castellana d´aquest nom és un insult a la veritat històrica); i, enlloc, es diu que els Borja formaven part dels «dies de glòria de la nació catalana» -com deia el mateix Alexandre VI, i que la seva llengua, la de la seva copiosa correspondència- que ara Eliseu Climent, està publicant-, era en català. Però la catalanofòbia espanyola arriba a l´extrem estúpid de preferir uns suposats «Borgia» italians que no pas valencians, o sigui, de llengua catalana. I, per cert, molts periodistes d´aquí -només cal llegir La Vanguardia- fan el mateix.

Article extret de: RadioCatalunya.ca

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.