El Menyspreu d’Andorra a Catalunya

Aquest article ha aparegut al Bon Dia d’avui de la mà d’en Víctor Alexandre, i crec que és interessant de fer-ne difussió ja que explica una realitat.

Adjunt us poso el text per a que el pogueu veure millor:

Que les autoritats andorranes no senten la més mínima
simpatia cultural ni política per Catalunya és cosa sabuda. De fet, potser
perquè se senten superiors, les seves simpaties les guarden per a Espanya. Això
de poder parlar de tu a tu amb un Estat les fa sentir-se molt importants fins
el punt que, en públic i en privat, se’n riuen de les anomenades nacions sense
Estat. És lògic, les autoritats andorranes estan en un altre nivell. Tenir una
cadira i una bandera a les Nacions Unides no és cosa de no res. Per això també
se senten més realitzades quan viatgen a Madrid per parlar amb ministres que no
pas quan ho fan a Barcelona per parlar amb consellers. Al capdavall, què és un
conseller? I què és una nació sense Estat? Les autoritats andorranes fan alta
política i les legítimes aspiracions catalanes de veure reconeguts els seus
drets nacionals els provoquen hilaritat. Coses de pobles infants, ja se sap.
Els caps de govern dels pobles adults, en canvi, viatgen a Madrid, centre de
l’univers, i s’estarrufen cada cop que els donen uns copets a l’esquena i els
deixen recolzar els peus damunt la
taula. A
canvi, durant el Mundial de futbol, el govern
andorrà envaeix la freqüència del Canal 33 de Televisió de Catalunya i la dóna
a un canal espanyol com La Sexta per tal que Andorra sencera pugui vibrar
d’emoció amb els partits de la selecció espanyola. Així és com un govern
obedient i submís demostra que res no el faria més feliç que deixar de ser
Estat per convertir-se en una comunitat autònoma d’Espanya.

Potser va ser en una d’aquestes reunions d’alta política
internacional a la Moncloa quan les autoritats andorranes, sempre tan
claudicants amb els desitjos d’Espanya, van pactar abstenir-se el dia que es
votés la petició de Catalunya com a membre de ple dret de la Federació Internacional
de Patinatge. Aquella abstenció, però, va ser encara més covarda que un vot en
contra, ja que Andorra no sols estava al corrent de les pressions i
manipulacions espanyoles a diferents països per tal que Catalunya fos
rebutjada, també sabia com n’eren, de vitals, per a aquesta, els vots
afirmatius. Abstenir-se, per tant, era el mateix que votar en contra, però
sense que pogués ser dit. Ara, és clar, ja fa un cert temps, d’allò. Tot i
així, hi ha situacions que tenen una significació especial i aquella va servir
perquè milions de catalans, en sortir del nostre astorament, comprenguéssim què
és el que podem esperar d’Andorra en matèria de suport internacional.

Si, malgrat això, algú té dubtes del menyspreu que senten
les autoritats andorranes per Catalunya, n’hi ha prou que pari atenció en la
fotografia que il·lustra aquest article o que s’atansi al carrer de La Llacuna,
número 14, d’Andorra la Vella, i vegi com es compleixen els designis del Comú
per tal d’empastifar dia rere dia el nom del Centre de la Cultura Catalana. De
res no han servit les reiterades peticions, de paraula i per escrit, que des de
fa dos anys ha fet el Centre al Departament d’Higiene per tal que els
contenidors i tota la brossa que els acompanya sigui desplaçada a un racó més
adient. El desvergonyiment del Comú, tanmateix, encara va més lluny, ja que les
escombraries van ser desplaçades durant 24 hores el passat 19 de maig en
saber-se que el Centre seria visitat per Jordi Pujol. L’endemà, és clar, es va
restablir la “normalitat” i la porqueria va tornar a la porta de l’ambaixada
cultural de Catalunya. Potser és que a Andorra li agraden força els diners dels
catalans que la visiten, però no li interessa gens la seva cultura. Per això hi
aboca les deixalles davant la porta del Centre que la representa. Serà
interessant que els catalans coneguin aquesta realitat a veure què en pensen.

Víctor Alexandre

Escriptor

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: El Menyspreu d’Andorra a Catalunya

  1. com han de tenir-nos simpatia, si ells són quatre gats i formen un estat, en canvi nosaltres molts milions i sóm subdits babaus de les espanyes.

  2. L’article l’ha publicat avui (11/7/2006) El Punt, i ja està disponible al web d’en Víctor Alexandre:

    http://www.victoralexandre.cat/index.php?option=com_content&task=view&id=152&Itemid=63

Els comentaris estan tancats.