El Tribunal Superior de Justicía de “”CATALUÑA”” avala un jutge que es nega a casar en català a una parella

Una parella de catalans establerts a Madrid mantenen des de fa mesos un estira-i-arronsa amb el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) perquè els reconegui que el jutge de Badalona que els va casar va actuar malament en negar-se a utilitzar el català. El TSJC va desestimar expedientar el magistrat, però dilluns l'advocat del matrimoni presentarà una altra queixa, ja que ara ha sabut que el jutge té reconegut el mèrit de coneixement de la llengua. 

La parella va venir a casar-se a Catalunya expressament per fer-ho en català, i així ho va demanar en una nota adjunta a la sol·licitud de matrimoni, com avançava ahir el diari Avui. L'expedient es va tramitar en català, però el titular del jutjat de primera instància número 4 de Badalona, Antonio Lechón Hernández, no es va adreçar en català a ells el dia del casament, el 16 de juny del 2006. El nuvi li va cridar l'atenció i Lechón li va contestar que no li constava que hi hagués cap compromís ni cap petició en aquest sentit. Per no ajornar la boda fins a fer les comprovacions, van acceptar a contracor continuar la boda en espanyol.

Dies després, la parella, ja casada, va presentar una queixa al TSJC i la sala de govern del tribunal va emetre el seu informe el 31 d'octubre. En el text –escrit en espanyol– s'adverteix que «contràriament al que entén el recurrent, l'ordenament jurídic no exigeix al jutge que hagi de celebrar els actes orals en la llengua escollida pel ciutadà». Segons la llei orgànica del poder judicial, l'única llengua obligada per a la judicatura és l'espanyol. Alternativament, tant els jutges com les parts «podran utilitzar també la llengua oficial pròpia de la comunitat autònoma, si cap part s'hi oposa». En conclusió: «El jutge ha de permetre a qualsevol ciutadà que parli davant seu en qualsevol de les dues llengües oficials, però pot escollir la llengua amb què parla [ell].»

El mateix escrit entén que la parella sentís «frustració» i reconeix que «seria desitjable un major esforç» del jutge, ja que el text que es llegeix en els casaments és breu. Tot i així, el TSJC no veu motiu per expedientar el magistrat, que «fa poc temps que és a Catalunya».

El que no diu el tribunal és que aquest «poc temps» són cinc anys, ja que la primera destinació de Lechón va ser als jutjats de Mollet del Vallès en una plaça adjudicada pel BOE del 15 d'abril del 2002. La sala de govern tampoc esmenta que el jutge, ascendit a magistrat en ser enviat a Badalona l'abril del 2005, té reconegut pel Departament de Justícia el mèrit preferent del coneixement oral i escrit del català, segons un document publicat el 10 de juliol del 2006.

Ahir, en una visita a Girona, la presidenta del TSJC, Maria Eugènia Alegret, va al·legar que aquest coneixement de la llengua diu molt a favor de Lechón, però continua sense estar obligat a utilitzar-lo per parlar amb els ciutadans. «La sala va examinar jurídicament la queixa, i no hi veiem responsabilitats disciplinàries», va resoldre Alegret.

Per l'advocat de la parella, Josep Cruanyes, és al contrari. «Si la llei deixa en mans dels jutges la decisió d'aprendre la llengua del país com a mèrit complementari, de què serveix si després no han d'utilitzar-la? Això és un frau de llei», assegurava ahir el lletrat. Cruanyes lliurarà dilluns una «ampliació de denúncia basada en fets nous», ja que fins aquesta setmana no coneixia el mèrit reconegut a Lechón.

[@more@]

MÉS DETALLS

El magistrat Antonio Lechón, denunciat per haver obligat una parella a casar-se en castellà al Registre Civil de Badalona en contra de la seva voluntat, havia estat destinat entre els anys 2002 i 2005 al jutjat de primera instància i instrucció número 2 de Mollet, una de les oficines judicials adscrita al pla pilot del català a l'administració de justícia. Aquesta circumstància suposa que tots els funcionaris adscrits a aquest jutjat, també el jutge, cobraven un plus per treballar en català.

El pla de normalització lingüística als jutjats va ser creat pel govern de CiU per difondre l'ús de la llengua del país en un dels àmbits on és menys utilitzada i, a la pràctica, suposava la subvenció de la traducció de sentències i escrits judicials. Per estimular l'ús del català, els funcionaris dels jutjats tenien un petit incentiu econòmic. El pla va deixar d'aplicar-se el 2006 amb el govern tripartit.

Quan Lechón va ser traslladat el 2005 des de Mollet al seu destí actual de Badalona ho va fer, a més, després d'haver demostrat tenir el coneixement suficient de català per poder acreditar-ho com a mèrit davant el CGPJ. Aquesta circumstància -revelada per l'AVUI la setmana passada- serà recollida en un escrit d'ampliació de denúncia que l'advocat de la parella, Josep Cruanyes, té previst presentar avui davant el TSJC. L'advocat entén que s'han conegut fets nous en el cas que obliguen el TSJC a reobrir-lo i instruir una nova investigació sobre l'actuació del magistrat.

La mateixa denúncia que al seu dia va examinar el tribunal català va arribar també a la comissió de disciplina del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), gràcies a la intervenció del vocal Alfons López Tena. La Comissió no va acceptar a tràmit la denúncia argumentant, entre altres coses, que "el magistrat no estava obligat a utilitzar la llengua catalana".

A més es va arribar a la conclusió que va ser la parella de nuvis -que s'havia traslladat expressament de Madrid a Badalona per celebrar la boda- la que va "renunciar" a l'ús de la llengua catalana. La vocal Montserrat Comas va presentar un vot particular demanant que s'ampliés la informació. 

N.de la R.

Encara que sigui un tòpic, qui ens protegeix de la injustícia de la justícia? Com sempre els ciutadans hem de ser súbdits dels funcionaris, en aquest cas judicials, en lloc que els funcionaris estiguin al servei dels ciutadans. El cas del català a la justícia clama vengança al cel. Potser ho arreglaran els Cidadanos?  
Aquest fet encara és més greu perquè el jutge sabia català. Aleshores, de què serveix saber el català si no es vol fer servir? Només per guanyar punts en les oposicions? És un cas com un cabàs i demostra fins a on arriba l' imperialisme espanyols. I com diem sempre, fins a la pròxima. 

Informa: VILAWEB.CAT, AVUI i RADIOCATALUNYA.CA

1 comentari

La publicitat a la radio i el mètode Ciudadanos

Aquests dies podem escoltar una falca de publicitat, a les ràdios del nostre país, molt "especial".

Hom escolta una ràdio que s'autoanomena catalana i en català, però escoltant segons quins moments la ràdio no ho sembla pas. Als barbarismes i castellanismes tradicionals de les falques publicitàries s'hi suma actualment una nova manera de fer publicitat que jo anomeno: <<Mètode Ciudadanos>> i és que actualment hi ha a l'aire una falca publicitària sobre la Fira del Cànem que es farà els propers dies a la Farga de l'Hospitalet. Si hom escolta aquesta falca podria dir que som a ple centre de Salamanca ja que l'anunci és íntegrament radiat en castellà, excepte quan s'anomena la localització on es realitzarà l'acte. Hom podria pensar que l'anunci originalment estava gravat en llengua castellana per fer-lo genèric i reutilitzar-lo en diversos anuncis arreu de l'estat espanyol i que per radiar-ho aquests dies a Catalunya s'hi ha afegit una petita locució en català per indicar la localització, l'horari i les dates de l'esdeveniment, però no! perquè en part de la locució en castellà s'anomenen els dies en els quals es realitzarà aquest saló, així dons? com es va pensar aquest anunci? o és que el sector de població al qual va orientat el saló és el castellanoparlant, una mica tòtil, vaja el tradicional garrulo (només cal escoltar el to de veu dels implicats a la falca). És això el que buscaven? dons, si aquest és el sector que es vol buscar… jo em pregunto com és que aquesta falca es posa en una radio catalana i en català que té una programació poc adient als interessos d'aquest sector social? Hi ha coses que no entenc…

Per altra banda cada dia escolto alguna o altra falca amb castellanismes i traduccions literals del castellà que fan més mal que bé a la llengua, un dels exemples que més mal m'ha fet a les orelles aquests dies és una falca que passa La Maquinista per promocionar les rebaixes, hi ha un moment que un xicot diu (amb molta alegria): …. a La Maquinista ja hi som de rebaixes!! …. Si! heu llegit bé! algú li troba sentit a aquesta frase? per que jo no, hem costa moltíssim empassar-me la falca i aquest gran error en la construcció gramatical; què ens està passant? què passa al nostre país, a la nostra llengua que anem cada dia pitjor? algú ho sap?

[@more@]

1 comentari

Els anglesos no veurien malament una eventual independència d’Escòcia

Avui hem faig ressò d'un article aparegut a Racó Català que considero que és prou interessant:
 
Recentment ja vam comentar ací a Racó Català les enquestes que assenyalaven un despertar independentista entre els ciutadans d'Escòcia. Ara a més a més uns estudis recents fets a ciutadans anglesos han assenyalat que no només els escocesos volen la independència d'Escòcia. Entre els anglesos, segons aquestes enquestes, també són majoria els que voldrien una possible independència escocesa, o almenys són majoria els que no s'hi oposen (depèn de l'enquesta).

[@more@]

Els dos estudis, que citava fa uns dies Tribuna Catalana, els han dut a terme The Sunday Telegraph i el Daily Mail. Com ja hem comentat, el més "sorprenent" de tot és constatar que l'acord entre les dues comunitats és total, pel que fa a la no-oposició a la independència d'Escòcia. De fet l'enquesta del Telegraph dóna un 59% d'anglesos favorables a aquest punt, i només un 28% contrari. L'enquesta del Mail ha mostrat un 48% d'anglesos directament favorables a la independència d'Escòcia. A més a més l'estudi del Mail també desvetlla que una gran majoria d'anglesos volen que s'acabin les subvencions que es paguen a Escòcia, i que el primer ministre escocès deixi de tenir poder d'influència sobre els afers anglesos.

Aquest punt és important. Els assumptes que afecten als ciutadans anglesos es decideixen entre tots els ciutadans del Regne Unit (Gal·les, Irlanda del Nord, Escòcia i Anglaterra), mentre que els assumptes que afecten a les altres nacions que no són l'anglesa, es decideixen només als seus parlaments respectius.

Tot això i a tres mesos vista de les futures eleccions generals escoceses, tots els indicis apunten a que el Partit Nacional Escocès (SNP) -clarament partidari de la independència sense embuts- podria arrasar. La tendència alcista de l'independentisme escocès no ha parat de créixer els darrers anys, i cada cop és més evident que en algun moment es plantejarà la disjuntiva de la independència sí o no. L'SNP porta anys anunciant que té la intenció de convocar un referèndum sobiranista tant aviat com pugui. El mateix Daily Mail afirmava en el mateix estudi que la pressió independentista a Escòcia avança amb força i difícilment es podrà parar.

Aquesta no és la primera vegada que la premsa britànica o anglesa es fa ressò de determinats processos sobiranistes -encara que es puguin produir a dins de les seves actuals fronteres estatals-. L'any passat ja vam citar un reportatge del diari anglès Times on oferia un possible mapa amb totes les futures nacions que ara per ara no disposen d'estat però podrien tenir-ne l'any 2020. El mapa incloïa Escòcia, una Irlanda unida, Gal·les, Catalunya (el Principat amb Catalunya Nord), Euskal Herria, Sardenya, Còrsega, Flandes …   Un periodisme molt allunyat del que es practica a l'Estat espanyol. I sens dubte, molt més objectiu.

Comentaris tancats a Els anglesos no veurien malament una eventual independència d’Escòcia

Palla pel Ruc!

Ahir es van reunir a La Moncloa el Presidente del Reino de España i un titella del PSOE, Secretario General de la Sucursal Catalana del PSOE (PSC) i de pura casualitat President de la Generalitat de Catalunya.

En aquesta reunió se suposa que s'havia de parlar i discutir de temes crucials per al futur immediat de Catalunya, temes tant importants com el finançament i les infrastructures, però no! La reunió no va servir per absolutament res que interessi a Catalunya i als seus ciutadans. La reunió va ser una reunió on un homenet va anar a retre homenatge i submissió al seu cap jeràrquic de partit. En Montilla va fer mal ús del seu càrrec i de la Presidència d'una institució centenària per anar a tranquil·litzar el seu cap i confirmar-li que Catalunya no seria un obstacle, no seria un problema ni un focus de tensió per al PSOE, sobretot en l'actual clima en la política espanyola davant de la crisi del procés de pau a Euskalerria.

[@more@]

Així dons un altre cop, els catalans passem a segon pla davant d'Euskadi i d'ETA. Els espanyols que s'autoanomenen demòcrates diuen que ETA no condiciona la seva vida, però s'autoenganyen, han demostrat reiteradament, i segueixen demostrant cada dia que passa, que només entenen un llenguatge: el de les armes i la violéncia.
Els espanyols son incapaços de ser autènticament demòcrates i de respectar les diferents identitats i reivindicacions existents en l'actual Estat Espanyol, per tant, només hi ha una via possible: la ruptura. Els bascos ja fa molt de temps que van per aquesta via i usant l'únic llenguatge que entén Espanya. Així quan a Euskadi peta alguna cosa, automàticament passa a primer pla i deixa de banda tota la resta, i és clar, Catalunya i els catalans que només interessem quan toca pagar, qualsevol excusa és bona per deixar-nos de banda. El que és nou aquest cop, és que a Catalunya no hi ha ningú que posi el crit al cel, ningú que protesti per el despreci amb que ens tracta Espanya i el seu Presidente ZP, però clar, la màxima institució de govern del país, qui més hauria de protestar calla la boca per evitar posar nerviós al seu amo, així cada dia més anem directes a l'abisme. n
n
Però, tot plegat pot ésser la calmanaparent d'abans de la tempesta? tal com deia un tertúlia avui a RAC1, elsnproblemes per molt que s'ignorin no desapareixen, i Catalunya i Espanyantenen un conflicte obert, tenen un problema greu que ara mateix s'estànignorant amb l'esperança que desapareixi, però per sort si una cosa caracteritzanels catalans és la constància, així que tard o d'hora tot plegat tornaràna petar. Tard o d'hora tornarà la tempesta i tinc l'esperança que la tempestansigui dura, amb ruixats i inundacions generalitzades de manera que pernfi fem un autèntic pas endavant.n

nSalutacions,
n—————————————————————-
nPere Sanmartí i Rodríguez
nCentre

Comentaris tancats a Palla pel Ruc!

ZP, ETA, PP, Ejjjpaña i la cerca de la Pau

Aquests dies tothom dona la seva opino sobre l'atemptat d'ETA a l'aparcament de la T4 de Barajas i tot el que això implica, així que jo no serè menys, també vull fer sentir la meva veu, a risc de ser acusat de pro-terrorista i bestieses semblants. Que ja se sap, per els espanyols, qualsevol que obri la boca i en una mateixa frase hi apareix ETA i una crítica al gobierno de la nazión, és considerat un delinqüent al qual cal aplicar-li la llei antiterrorista (llei que vulnera els Drets Humans i la Sagrada Constitución Española).

Primer de tot vull dir que estic completament d'acord amb en Joan Ridao (ERC) sobre el fet que en ZP i el seu govern son els que menys han fet a favor del procés de pau. Els espanyols del PSOE molt xerrar, molt xerrar i com sempre, poc actuar; mentre que ETA i l'esquerra abertzale han fet diversos passos, que jo considero acceptables, ZP i el seu govern no han fet res més que xerrar, mentre per darrera, amb traidoria, anaven estomacant els abertzales, detenint presumptes membres d'ETA i no fent cap mena de gest (simbòlic o no) a favor d'una entesa per la pau. Ni acostament de presos, ni taula de partits, ni suspensió de la llei de partits (clarament inconstitucional i aplicada amb doble raser), res de res!

ZP potser es pensava que el procés de pau li sortiria baratet, gairebé regalat, i que així tocaria 4 anys més la mamella del poder, vaaaja! que es pensava que entabanaria a ETA i a l'esquerra abertzale de la mateixa manera que va entabanar als catalans panxacontents i figa-flors en l'afer del Estatuto de Autonomia de la Comunidad Autonoma de Cataluña. Però no senyor ZP!! hi ha una gran diferència entre els catalans i els bascos!! i és que uns xerren molt, diuen molt i van de progre-pacifistes, mentre que els altres ja fa varies dècades que estan immersos en una guerra oberta contra l'estat centralista i espanyol.
Perquè senyor ZP, per molt que a vostè li sembli que això no és una guerra, sí que és una guerra! una guerra no massa tradicional, però una guerra al final. I la solució a la mateixa, passa per veure-ho des d'una perspectiva bèl·lica, i no des de la perspectiva paternalista i dogmàtica del terrorisme de que sempre han fet gala els espanyols.

Així dons com es finalitzen les guerres? com s'arriba a la pau després d'una guerra?  hi ha dos escenaris possibles:
         La completa derrota d'un dels oponents seguida d'una forta repressió per evitar rebrotaments (no massa democràtic oi?)
        o
        Un tractat de pau que posi fi a les hostilitats.

La única via possible a Euskalerria és la segona opció, i qui pensi el contrari va errat, varies dècades d'història d'ETA i el suport que aquesta rep (directa o indirectament) de la població civil del país, fan cuasi inviable l'aniquilació del moviment basc. Deixant de banda les qüestions morals que aquesta primera opció implicaria, ja que aquesta no seria una postura massa democràtica i respectuosa amb les minories i el prulalismo que diu defensar el PSOE oi??

Així dons, només queda la opció del tractat de pau. Un tractat que, per arribar a bon port, implica una negociació política, humana, econòmica i històrica. No s'arribarà mai a la pau si una de les parts no està disposada a arribar-hi, encara que sigui perdent algun llençol en cada bugada. Això és evident fins hi tot per a un talòs de mitja neurona.
Ah! però la veritable qüestió és si els espanyols volen veritablement la pau! Aquesta és la GRAN PREGUNTA!

Els espanyols, més específicament la classe política, desitgen realment la pau a Euskalerria?

[@more@]

Heus aquí la pregunta del milió de dolars! la gran pregunta que molta gent es fa des de fa molts i molts anys. Una pregunta, la resposta de la qual, ja va deixar entreveure el final de la pel·lícula "El Lobo" (i les coses no han canviat massa des de finals del franquisme en aquest aspecte).

Una pregunta que, des del meu punt de vista i el de molta altra gent, té fàcil solució: NO!

Els espanyols representats pel PP NO volen la pau. Ja els interessa que continui la situació com està, així ells poden seguir fent electoralisme barat cada vegada que ETA obre la boca i continuar obtenint rèdits electorals que d'altra manera, segurament, els costaria bastant d'obtenir sense mullar-se en qüestions espinoses i que la societat està demanant a crits.
D'altra banda, els espanyols representats pel PSOE tampoc volen la pau. De la mateixa manera que al PP, ja els interessa que tot continui com està, potser hi ha algun sector que sent llàstima per les víctimes i voldria un escenari més plàcid, però no a segons quin preu. Aquest sector estaria disposat a donar quatre engrunes per assolir la pau, sobretot si els situa, a ells, com els grans salvadors d'Ejjjjpaña! però sempre que les contrapartides no signifiquin (ni puguin significar a curt o mitjà termini) concessions polítiques que impliquin la ruptura de la Sagrada Unidad de España o que impliquin perdre les properes Elecciones Generales a las Cortes del Reino de España que tant estimen.

I és que el PSOE té por, una gran por al PP, i tots els seus actes estan condicionats per aquesta por a perdre el poder i la mamella de l'estat. No havia vist mai ningú tant condicionat per la oposició i per la seva por a perdre les cadires al govern. El PSOE confia tant poc en el seu electorat que no s'atreveix a tirar endavant cap política que pugi molestar al PP i que pugi suposar el deu destronament de la Presidencia del Gobierno Español. Les poques polítiques una mica arriscades que ha emprès aquest gobierno, son polítiques amb clares finalitats electoralistes:

Per una banda tenim, el matrimoni gay: un clam a la societat civil, i que un partit que s'anomena d'esquerres no podia obviar sense perjudici.
I per l'altra banda tenim: l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, un afer molt espinós del qual se'n van sortir gràcies al botiflerisme i a les ganes de poder d'un catalans panxacontents anomenats Convergència i Unió. Ja que, a ningú se li escapa, que sense el suport d'aquesta coalició, el PSOE s'hauria enganxat fortament els dits amb l'estatut i podria haver perdut moltíssim poder en un dels seus feus tradicionals de cara a les eleccions generals. Algú s'imagina en quina situació hauria quedat el PSOE i ZP davant d'una unió dels catalans per un estatut digne? (aquí no entra en joc el PSC eh?! que de catalans poc!) No hauríem acceptat un estatut rebaixat i empobrit com el que tenim i l'enfrontament amb Madrit hauria pujat de to, situació on el PP hauria fet el seu agost i on el PSOE hauria perdut moltíssims vots catalans al negar-nos l'estatut que Catalunya necessita. S'hauria arribat a tal situació d'estancament que el PSOE és segur que hauria perdut les properes eleccions generals, per una banda per l'emprenyamenta de tots els catalans ingenus que es pensaven que el PSOE era millor que el PP, i per l'altra banda, per la hostilitat de molts espanyols auspiciat per el PP.

Així dons, queda palès que el PSOE no farà res que posi en perill la mamella del poder, i el procés de pau a Euskalerria per desgràcia, és un d'aquests afers espinosos. Així que, mentre ETA i el moviment abertzale es mantingui dur i amb dos collons, de procés de pau res de res! ja que ni una banda, ni l'altra mouran ni un dit, uns per no perdre el poder, i els altres per no ser la riota de tothom com ho hem estat els catalans.

1 comentari

El que Catalunya necessita és tenir la bomba nuclear

El que Catalunya necessita és tenir la bomba nuclear. Ara imagina’t que jo tinc la bomba nuclear i anem a negociar amb Espanya. "Hola, espanyols, què tal. Tenim la bomba nuclear". I a veure a qui li cal fer pedagogia, llavors, i ja veuries que ràpidament entenen el problema català. I per descomptat nosaltres aniríem de pacifistes i d’ecologistes. Perquè quan tu tens la bomba nuclear pots anar de pacifista i d’estadista i de solidari, però només quan tens la bomba nuclear. Quan ets una pobra puta i vas de solidària, l’acabes mamant gratis. Quan ets una pobra puta i vas de pacifista vol dir que t’hi has de posar bé si intenten violar-te, i naturalment no tens dret de defensar-te. I en contra del que els espanyols creuen, aquests espanyols de tan poca fe i tan conspicus, tinc unes ganes terribles de poder ser generós i solidari i fins i tot bilingüe, i és per això que li demano al 2007 que em dugui la bomba nuclear. I telefonar a Madrid, i ja rebre al cap de 5 minuts el president espanyol i el rei en un reservat de Via Veneto i dir-los que són una gent fantàstica, que tenen un país fabulós, que tenen una literatura extraordinària, i que tenen també 30 minuts per signar un tractat de secessió sense referèndums ni hòsties perquè som pacifistes però tenim la bomba atòmica, perquè som solidaris però tenim la bomba atòmica, i perquè en tenim els collons tan plens que estan a punt de vessar i a l’altra mà hi tenim un maletí de Prada amb la bomba atòmica que s'activa amb el líquid genital . Que el 2007 ens dugui la bomba nuclear. Per no haver-la de fer servir mai, naturalment. Perquè naturalment l’única solució és el diàleg i la Constitució i la legalitat i tres días hay en el año que relucen más que el sol. "Hola, espanyols, com anem? Tenim la bomba atòmica. Parlem?".

Salvador Sostres[@more@]

1 comentari

Aquest govern fot pena

Aquest govern fot pena, cada dia que passa hi ha més i més coses que porten el nostre país al desastre més absolut.

Primer varen ésser les banderes, en Montilla va ordenar i els altres varen baixar el cap, es van baixar les calces i apa, a complir la llei! que ho ordena en Montilla! això si! els únics que hem de complir la llei som els catalans! els espanyols no cal que la compleixin (que és un llei anticatalana!) la policia nazional, la guàrdia civil, i les delegacions del gobierno ejjjpañol no cal que compleixin la llei! no cal que tinguin la senyera, que ningú tindrà pebrots suficients com per dir res! La Vanguardia no tindrà collons de treure en portada que aquestes administracions no tenen la senyera i que ni tant sols t'atenen en la llengua del país (la llengua del nostre país, no la del seu, és clar!), i en Montilla, hahahhahahaaa (pemeteu-me que rigui una estona) no es tirarà pedres sobre el seu teulat! no s'atrevirà a dir res, no sigui que els seus amos de Madrit s'enfadin!

Ara, tenim un altre merder, el decret ejjjpañol que obliga a augmentar les hores lectives de castellà a l'escola, un decret que entra en conflicte directe amb les competències de la Generalitat i amb el redactat de l'Estafatut que va pactar en ZP i en Artur Mas. No fa ni mig any que tenim aquest Estatut (que tots deien que era molt i molt bo) i Madrit ja l'està trepitjant com el paper mullat que és! I el pitjor de tot plegat, és el que feia notar avui un oient de El Món a RAC1, quan el PP va intentar augmentar les hores de llengua castellana, aquí es va muntar un sidral considerable, tant ERC com el PSC varen posar el crit al cel, però ara que és el PSOE qui ho vol fer, tothom calla, ningú discuteix., sempre la mateixa cançoneta, PSOE = bo, PP = dolent MENTIDA!! PSOE = PP!!.

És PA-TÈ-TIC tot plegat! del PSC-PSOE no m'estranya gens ni mica, ja se sabia que passaria això, però d'ERC?? que un partit que es diu (o es deia) independentista i catalanista deixi passar aquesta agressió, perquè és una agressió, al nostre autogovern i a la nostra llengua no té nom! que aquí tothom calli perquè ho ordena en Montilla, que tothom calli per conservar les cadires diu molt poc de la direcció actual del partit republicà.

I demà? quin merder tindrem? què ens voldrà colar, de nou, Madrit? amb aquest Govern i aquest Parlament de fireta que tenim, ara, és l'hora dels espanyols! Ara, per fi, tots els espanyolistes podran fer i desfer tot el que vulguin, que aquí ningú es queixarà! Evidentment, el PP callarà i encarregarà la feina al PSOE que ja ho fan molt i molt bé, i CiU i ERC no es queixaran, uns per covards i perquè encara no han sortit de l'estat de xoc de les últimes eleccions, i els altres per complir amb les ordres d'en Montilla i no perdre la cadira!; així segur que semblen més socialistes que independentistes! i tant!

[@more@]

Sembla que allò que deia en Montilla, allò que ara cal gestionar, i que cal superar el nacionalisme català (però no l'espanyol eh!?) sembla que ERC s'ho ha cregut del tot! Un partit independentista que es creu que ara toca fer polítiques socials i deixar de banda les polítiques nacionals!! això no pot ser! NO!

Es poden fer polítiques socials, independentistes i nacionals, no és incompatible! Ah! que ja no m'enrecordava! si que és incompatible fer-ho amb un "Prezident de la Xeneralitá" (com diria ell) espanyolista que l'únic que vol fer és gestionar, gestionar i gestionar abaixant-se els pantalons cada cop que ho reclama Madrit, però fent gala de la seva autoritat quan algun català aixeca massa la veu.

I com sempre, els catalans i el seu autoodi, volent ésser més d'esquerres que catalans, volent ésser més "progres" que independentistes, ERC està caient en la trampa que ja fa temps va caure l'independentisme extraparlamentari, primer som d'esquerres i després som catalans, dons NO! jo dic: NO! primer cal ser català per després fer política, l'ordre dels factors si que altera el producte senyores i senyors! en aquest cas si! Si alterem l'ordre dels factors, quan ens en vulguem adonar, haurem perdut tots els llençols pel camí, deixarem de ser catalans per ésser espanyols d'esquerres! Perquè, no se si se n'han adonat, però els espanyols, primer son espanyols i després son de dretes o esquerres! Som els catalans els que estem fent el préssec! i de quina manera!!

Comentaris tancats a Aquest govern fot pena

La Unitat d’Espanya, una Ideologia que “JUSTIFICA” la Tortura Policial

(" Qui vigila el torturador?" es pregunta Víctor Alexandre sobre la tortura a Espanya.)

 

"No és cert que a Espanya es torturi", em deia un amic madrileny votant socialista, "estem en un Estat democràtic i els detinguts tenen drets constitucionals inviolables i gaudeixen de les garanties de les instàncies internacionals". "I què passa amb els presos polítics que han denunciat haver estat víctimes de tortures?", li vaig preguntar jo. "Menteixen d'ofici", va respondre.

El meu amic pertany als milions de persones que estaven en contra de la participació espanyola en la guerra de l'Iraq i que es van indignar quan van sortir a la llum les tortures practicades per militars nord-americans a la presó d'Abu Graib. També es va escandalitzar davant les tortures nord-americanes a Guantánamo, les troba repugnants. Jo comparteixo la seva opinió. Això no obstant, per què li mereixen més credibilitat les denúncies sobre Abu Graib i Guantánamo que les d'Intxaurrondo, per exemple? Per què, sense haver estat en cap d'aquests tres centres, li resulten més creïbles els dos primers que el tercer? La seva resposta va ser aquesta: "Perquè de les tortures nord-americanes hi ha testimonis gràfics i de les espanyoles, no."

És cert. Hem vist tantes vegades per televisió les fotos de tortures a presoners iraquians que podríem descriure-les amb detall. De les d'Intxaurrondo o altres centres espanyols, en canvi, mai no n'hem vist cap. Per què hauríem de creure aleshores el que diuen els independentistes catalans i bascos que hi han estat? Doncs hi ha una bona raó: perquè les denúncies de tortures a mans espanyoles mai no són investigades. Aquesta és, a falta de testimonis gràfics, la prova més fefaent que les tortures són certes. Va ser just per aquest motiu, per negar-se a investigar, que el 18 de novembre de 2003 el Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg va condemnar l'Estat espanyol a indemnitzar els independentistes catalans que van denunciar haver estat torturats per les forces i cossos de seguretat de l'Estat el 1992. I és que tota denúncia per tortures ha de ser investigada, i el jutge o el govern que s'hi oposa es converteix en còmplice dels torturadors.

L'article 5 de la Declaració Universal dels Drets Humans diu que "cap persona serà sotmesa a tortura ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants", i l'article 2 de la Constitució espanyola conclou que les normes relatives als drets fonamentals "s'interpretaran de conformitat amb la Declaració Universal dels Drets Humans". La violació espanyola d'aquests drets, per tant, és irrebatible, ja que encara que no hi hagués tortura la simple negativa a investigar-la resulta altament sospitosa perquè viola els drets fonamentals dels denunciants i blinda la impunitat dels torturadors. D'aquí que tampoc no siguin assumides les recomanacions de les Nacions Unides d'enregistrar tots els interrogatoris amb càmeres de vídeo, de suprimir el règim d'incomunicació i de facilitar als detinguts l'accés a un advocat de confiança.

Tot això, afegit a la denúncia que s'interposa contra les víctimes de tortures que gosen denunciar-les, demostra fins a quin punt les forces policíaques no són sinó el braç armat d'un Estat que continua regint-se per principis franquistes i demostrant un menyspreu absolut pels drets humans. De fet, l'anomenada llei antiterrorista és l'instrument que dóna cobertura legal a aquesta pràctica, perquè és sota la seva empara que els detinguts són despullats literalment dels seus drets més bàsics i convertits, amb la connivència d'aquells que haurien de vetllar per la seva integritat, en mers objectes al servei d'éssers covards que veuen així l'oportunitat de donar curs a la seva profunda depravació moral i a l'odi ètnic que senten envers tot allò que és català o basc.

Dissortadament, a causa de la perversa política de dispersió de presos, això no és tot el que passa a les dependències policíaques i als centres penitenciaris espanyols. Hi ha coses pitjors. Per exemple: les 13 misterioses morts de presos polítics bascos produïdes en els darrers 20 anys, xifra que dóna una mitjana aproximada d'un mort gairebé cada any i mig. Si a aquestes dades hi afegim el fet dramàtic de l'excarceració absoluta de tots els responsables del GAL -amb prop de 30 assassinats a l'esquena, tortures sanguinàries i delictes de suborn-, mentre que als presos d'ETA se'ls perllonguen les penes després d'haver-les complert, la corrupció dels poders estatals no pot ser més escandalosa.

I ho és perquè existeix una complicitat tàcita entre la societat espanyola i els torturadors, una complicitat que comença per aquells jutges que es neguen a investigar les tortures –cosa que equival a protegir-les i a fomentar-les– i desemboca en la conspiració de silenci de la immensa majoria dels mitjans de comunicació de l'Estat. I és que al conjunt de la societat espanyola ja li va bé aquesta desinformació. Sap que gràcies a ella podrà continuar creient-se ciutadana d'un Estat de dret, respectuós amb els drets humans, i pensant, com el meu amic madrileny votant socialista, que tot aquell que denuncia tortures "menteix d'ofici". La ignorància, doncs, és la millor vacuna contra la mala consciència i la gran coartada de la hipocresia.

Això explica l'enorme contrast entre la indignació que han suscitat les tortures nord-americanes d'Abu Graib i Guantánamo en la societat espanyola i l'apatia amb què aquesta ha acollit des de sempre totes les que es practiquen a pocs quilòmetres de casa seva. Les primeres són tan llunyanes que indignar-se davant d'elles, a més de no tenir cap cost, permet a l'indignat sentir-se en pau amb ell mateix. Les segones, en canvi, a més d'un compromís, exigeixen transparència i la desqualificació moral de tots els qui es troben al servei d'aquesta ideologia fanatitzada que es diu la unitat d'Espanya; una ideologia que ho justifica tot, des de la tortura policial fins el crim més abjecte. Què trist, oi?

[@more@]

1 comentari

Un 65% dels catalans “ben informats” creu que amb la independència, a Catalunya es viuria millor

Aquesta afirmació es despren segons els resultats d'un estudi presentat aquest dijous, dia 16, a Barcelona per la Fundació Catalunya Oberta.
 
El treball va ser efectuat entre 400 persones definides com a ben informades, perquè llegeixen més d'un diari al dia, es connecten a Internet i participen en activitats cíviques.
 
D'aquest estudi se'n desprenen altres dades a destacar que estan en sintonia amb les últimes enquestes i estudis semblants que s'han publicat en els últims mesos:
 

[@more@]

Aquest estudi revela que una majoria del 64,6% dels catalans informats, dels catalans que es miren les notícies, que tenen curiositat, que s'informen, que tenen nocions d'economia, d'infraestructures, bàsicament d'aquells catalans amb cultura i que no son la classe de catalans que s'estan a casa mirant teleescobraria; un 64,6% d'aquesta classe de catalans considera, atenció!, que es viuria molt millor en una Catalunya Independent, i només un 11,7% considera que seria perjudicial.
 
 L'altra dada important a destacar, és que un 42,4% dels enquestats votaria a favor de la independència sense cap mena de reserva (si Catalunya fos membre de ple dret de la UE), i un 24,0% votaria a favor de la independència tot hi tenir certs dubtes. Això fa que un 66,4% dels catalans amb un cert nivell de cultura votaria a favor de la independència del nostre país.
 
Veient aquestes dades, que ens hem de preguntar? quines son les accions que s'haurien de dur a terme des de la prespectiva d'un independentista? jo ho tinc molt clar, s'ha d'acabar amb la cultura del conformisme, la cultura del consumisme malaltís i s'ha de potenciar la cultura, fomentar la participació ciutadana i potenciar l'anomenada societat civil, fent així que molts catalans s'adonin del que molts ja sabem,  que amb un país independent a catalunya es viuria millor, que espanya és un mal negoci i que aquesta uniò només serveix per espoliar els recursos d'uns per a gaudi dels mateixos quatre de sempre.
 
Així dons, ja ho sabeu! a fomentar els debats, la intelectualitat catalana, que la raò ens dona la raò (valgui la redundància) als independentistes! 

1 comentari

Fot-li fort! que son catalans!!

Dons sí, amb els catalans tothom s'hi atreveix! Som un poble amb un grau d'autoodi tant profund que tothom s'atreveix amb nosaltres ja que saben que difícilment ens hi tornarem, i si hi ha algú amb prou dignitat com per tornar-s'hi i dir les veritats tal com son, només caldrà fer una mica de pressió per a que el seu propi poble l'esclafi i li faci el buit.

A dia d'avui ja portem 7 recursos acceptats per el "Tribunal Español Anti-Catalan y Vasco" en contra de l'Estatut de Catalunya. Us imagineu quants boicots, quanta merda mediàtica, quant de rebombori es crearia i patiríem els catalans si el Govern de Catalunya hagués presentat algun recurs a algun estatutet d'alguna Comuidad Autonoma??

Imagineu per un moment que els catalans tenim la gosadia de presentar un recurs en contra de l'Estauto de la Comunidad Autonoma Valenciana per fomentar la secessió lingüística? (cosa que tenim tot el dret de fer i amb tota la raó!).

Imagineu que el Govern de Catalunya hagués presentat un recurs contra el Estatuto de la Comunidad Autonoma de Andalusia per el seu pseudo-reconeixement de "realitat nacional"? que és un greuge comparatiu amb el que apareix al nostre propi estatut, fent que el diferencial que existia des del 79 amb les anomenades: Comunidades Historicas quedi en res, en paper mullat i que Catalunya sigui, altre cop, l'ase dels cops i perdi pistonada i cada dia més sigui una mera: region de Ejjjpaña?

Si això hagués passat, els catalans patiríem un assetjament mediàtic amb tota la caverna espanyola dient pestes i acusant-nos de tot, inclús a les escoles de l'Ejjjpaña profunda i eterna començarien a ensenyar que el dimoni porta barretina i parla català (si no ho fan ja). Però no! els catalans som uns cagadubtes que mai ens atreviríem a fer enfadar al nostre amo espanyol! no fos cas que ens toqués el crostó i aquest mal endèmic anomenat Oasis Catalan on grans poder viuen a costa dels catalans se n'anés a n'orris.

És per això que tothom s'atreveix amb els catalans, per una banda menyspreant la norma màxima del nostre país, per una altra banda RENFE mofant-se dels catalans i dels habitants de les rodalies de Barcelona amb la seva gran i magnífica actuació en les obres del magnífic i espaordíssim TGV, una infrastructura que permetrà que l'esclau català arribi amb més facilitat i més rapidesa (això si no s'enfonsa abans) a casa de l'amo espanyol; per una altra banda tenim AENA i IBERIA que es mofen cada dia més dels catalans i de tots els usuaris de l'Aeroport del Prat mentre a Madrid fan i desfan com volen amb els nostres calers (construint una terminal titànica i supèrflua).

[@more@]

Però bé, no tot semblen males notícies, el que en calent pot semblar una intromissió espanyola i espanyolista a casa nostra, potser no és més que un reflex de la realitat que avança cap a un horitzó diferent al que hi havia fins ara. L'aparició de Ciudadanos al Parlament de Catalunya, el fet que parlin descaradament del seu espanyolisme, que s'atreveixin a parlar en castellà al Parlament, fets com les pancartes de les penyes blaugranes de Saragossa al Camp Nou reclamant que el Barça no sigui català. si no universal (i ja sabem que això en boca d'un espanyol, vol dir que sigui espanyol) i molts altres aspectes i anècdotes que van succeint cada dia, potser significa que si els espanyols i espanyolistes del nostre país se senten amenaçats com per començar a sortir a la llum pública és que anem per el bon camí, és possible que aquesta sigui la reacció típica a qualsevol nació o país en procés d'emancipació: l'aparició del sector unionista.

Fins ara tota aquesta gent estava calladeta i a caseta i no es preocupava de res que no fos casa seva i la seva feina, ens hauríem de preguntar, com és que ara, aquesta gent surt de casa i comença a parlar. Hi ha dues opcions possibles, una antagònica a l'altra:

Per una banda és possible que sigui la reacció del sector unionista pel que ells consideren que és una situació que ens està portant al separatisme.

Per l'altra banda, la pitjor, pot ésser que aquesta gent aparegui ara perquè han vist i comprovat que la societat catalana és massa dèbil i que cal rematar-la d'un cop i per totes! potser veuen que ara és la seva! el que no han aconseguit per les armes, ho estan aconseguint ara i és per això que ara se senten més valents i s'atreveixen a sortir.

En quina de les dues situacions estem és el que hauríem de reflexionar tots plegats i actuar amb consequència, perquè sigui quin sigui l'escenari en el que ens trobem, cal actuar amb fermesa, seriositat i sobretot amb dignitat i en ocasions amb radicalitat. No podem deixar que els espanyols guanyin aquest conflicte que resta obert des de el 1714, sí, han guanyat moltes batalles, però està en les nostre mans evitar que guanyin la guerra.

3s comentaris